Who's there?: Antics contra moderns 9

dilluns, 22 de març del 2010

Antics contra moderns 9

20 comentaris:

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: veig que anem sincronitzats en el temps, l'espai i les temàtiques...el bell i vell debat sobre l'antigor i la modernor. Bon exemple aquest! Un pub com cal i un starbucks en sèrie. Indiscutible. Com comparar un arxiu MP3 amb un single "tomba i tomba" analògic.
Venint del meu blog he pogut comprobar que t'apuntes al gremi dels drapaires del segle XXI. Una bona notícia. Ja saps, quan vulguis ens enfilem al carro i que els cavalls ens portin a badar per margeres, erms i estepes. Farem camí sota les estrelles, recollint les restes de l'apat capitalista i, més tard arribarem al port on, amable, en Joan Sol ens convidarà al seu vaixell i creuarem els oceans a la recerca dels tresors del món d'ahir!

Salut i bona travessia!; 22 de març del 2010, a les 23:05
Unknown ha dit...: No entenc l'èxit d'Starbucks, francament. Les poques vegades que he estat en algun dels locals, el cafè amb llet m'ha semblat aigua bruta, i a sobre, servida en got de plàstic!!! I les pastes eren... pastoses, d'aquelles que costen d'empassar de tant espesses com són. I per molta butaca que t'hi posin, wifi i tota la mandanga, crec que la gràcia d'un cafè és que, com a mínim, el cafè sigui bo.

Però el que em fa més ràbia és que sembla que ara hàgim descobert les cafeteries i els cafès, quan a totes les ciutats i, fins i tot a molts pobles, n'hi havia de fantàstiques! Locals confortables i acollidors on podies prendre un bon cafè, servit en tassa i per un cambrer professional, i llegir el diari, o un llibre, o escriure, o el que et vingués de gust. I tots aquests locals han anat desapareixent per instal•lar-hi tota aquesta col•lecció de franquícies, que són iguals a tot arreu, i on hi serveixen el mateix cafè infecte. No penso trepitjar mai més un Starbucks encara que sigui l'última cafeteria oberta sobre la capa de la Terra!

Bé, no sé si han quedat prou clares les meves preferències.

Salutacions!; 23 de març del 2010, a les 0:26
David ha dit...: Bé, m'alegra comprovar que poseu en paraules el que provava de dir amb aquestes dues imatges. No podem estar més d'acord.
Les diferències entre un tipus d'establiment i l'altre són tantes (totes a favor del primer) que si en fes una llista m'extrendria massa. Per sort, a casa nostra encara queden alguns cafès i bars "dels de tota la vida" però el que és evident és que són una espècie en extinció.; 23 de març del 2010, a les 6:43
Gemma ha dit...: M'agrada molt el que ha dit en Joan. I tens tota la raó David, son una espècie en extinció, tant de bo no es perdin els pocs que queden amb cara i ulls.

Feliç dimarts David, avui hi havia molta boira de bon matí. Espero que després el sol ens alegri el dia.

Petons.; 23 de març del 2010, a les 9:45
Unknown ha dit...: Ei, David!

Reconec que el gust pel cafè és molt subjectiu i que, en el comentari anterior, m’he deixat portar per l’antipatia que em mereixen aquests locals. El que em fa més ràbia és que vinguin empreses de fora a descobrir-nos allò que aquí havíem tingut tota la vida, i que ens ho empassem com la cosa més moderna del món. En canvi, fixeu-vos el rebuig que generen a Itàlia certes empreses de fast food.

Sense apartar-nos gaire del món del cafè, se m’acut que potser podries ampliar el debat d’antics contra moderns amb les dues versions d’un mateix aparell d’ús quotidià: la cafetera Oroley de sis tasses de tota la vida i la cool i glamurosa Nespresso. Penso que potser podria donar tant com la discussió “llibre de paper vs e-book”.

Salut!; 23 de març del 2010, a les 10:36
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: Doncs ja podem iniciar la travessia per terra i mar. De cafeteria en cafeteria, a la recerca dels tresors que ens esperen... per cert -sort en tinc- dissabte marxo a terres britàniques... quan entri en el primer pub, alçaré la cervesa a la vostra salut, amics Joan & David!; 23 de març del 2010, a les 10:51
David ha dit...: Bon dia, Gemma (sembla que al final ha sortit una mica el sol). Desitjo que dels tipus d'establiments a què ens referim triguin molt a desaparèixer. Vull creure que sempre en quedarà algun.

Recullo la teva idea, Joan! No se m'havia acudit (com que no bec cafè...) però de ben segur que algun dia ho posaré per aquí. Moltes gràcies!

Sí que és sort, sí, Àngel. Que et vagi molt bé. Jo, sento la paraula pub i nómés puc pensar en una bona pinta de Guinness. Gràcies pel toast!; 23 de març del 2010, a les 13:30
digue'm ariadna ha dit...: ... Jo crec que sempre en quedarà algun, amb aquella taula del racó, amb la llum suficient per poder llegir davant d'un bon cafè...; 23 de març del 2010, a les 15:50
David ha dit...: Tant de bo. Què pensaria Joseph Roth dels Starbucks?; 23 de març del 2010, a les 16:40
Clidice ha dit...: sense cap mena de dubte: l'antic! :)

que també pot ser dolent, però l'Starbucks ja ho sabem tots no? ;P; 23 de març del 2010, a les 17:15
Míriam ha dit...: Potser sí. M'hi pensaré. Però en això d'antics contra moderns segueixo sense una opinió clara. Me l'hauré d'anar aclarint, si hi sóc a temps :-); 23 de març del 2010, a les 18:50
David ha dit...: Sempre s'hi és a temps per aquestes coses!; 23 de març del 2010, a les 18:55
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: ostres David, m'acaben de regalar
ROBERT WALSER.UNA BIOGRAFÍA LITERARIA.
L'altre dia en parlavem i ara m'arriba embolicada de paper de la Central (veig que compartim llibreria). Fotografies, textos curts i senzills, presentació acurada... suposo que ja el tens a la llista -veient de quin peu calces-, bon material, doncs, per la travessa ultramarina!
Ja farem un post sobre la matèria. La foto de Walser damunt la neu que varem comentar, està repoduida en dues versions des d'angles diferents.

Ben mirat, podria ser que ja el tinguis entre les mans...en tot cas, celebrem-lo!

Salut!; 23 de març del 2010, a les 19:41
David ha dit...: Mira, dissabte me'l vaig estar mirant a La Central. Fa molt bona pinta, però al final no me'l vaig comprar perquè ja en duia uns quants sota el braç! Ara: tard o d'hora caurà. En tot cas és un molt bon regal! Us felicito a tu i a qui te'l va regalar!; 23 de març del 2010, a les 19:58
MYPENGUIN ha dit...: Tens tota la raó David els starbucks semblen aquests mals restaurants de les autopistes: bruts,amb suc de taronja de fa tres dies "recen fet","lavavos mixtes"... un caos.
Encara que l'antic pot ser dolent, et dona una sensació molt més propera i dels starbucks ya sabem com són no?
Gràcies David per aquesta comparació.; 24 de març del 2010, a les 19:57
Hasbarats ha dit...: No puc entendre com pot haver gent que els agrada aquests locals. Diuen que tenen èxit perquè hi ha qui els necessita quan viatja; així els sembla que Berlín, Buenos Aires, Nova York, etc són més suportables perquè els uneix aquestes illes d'adotzenament. I em demano per què viatgen si els fa tanta angoixa sbmergir-se enla diferència. El cas és que la majoria dels cafès i les tavernes q; 25 de març del 2010, a les 3:59
Hasbarats ha dit...: ... i les tavernes de tota la vida han desaparegut o tenen els dies comptats. I a sobre aviat no s'hi podrà fumar!!; 25 de març del 2010, a les 4:01
David ha dit...: Bona reflexió, Hasbarat. Si la gràcia de viatjar és la diferència!; 26 de març del 2010, a les 18:23
Míriam ha dit...: Be... I si jo que soc de poble i poc viatjadeta trobo el gust en la diferencia anant a un Starbucks a Barcelona?; 30 de març del 2010, a les 13:58
David ha dit...: Doncs cap problema. Però un cop n'hagis vist un, els hauràs vists tots.; 30 de març del 2010, a les 15:31

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)