Parla un locutor de ràdio: «Estic com trist». Un adolescent enmig de la nevada: «Tinc com fred». Un familiar: «Aquí hi he estat com quatre cops». Un dissenyador explica: «Tinc com dues persones que m'ajuden». I una diputada afirma: «És un tema que té com tres eixos». Tot això en un dia. Tot és com; res no és. Què és una com persona? I quan algú té com fred, què sent? Quantes vegades són com quatre cops?
No us penseu, ni de bon tros, que aquesta mena d'oracions detritus són patrimoni exclusiu del català. En anglès (sobretot el dels EUA), like s'ha convertit en la paraula més utilitzada. I em sembla que en espanyol passa el mateix amb el seu como. La pregunta, és clar, és i per què? M'agradaria molt saber-ho. Tan difícil és dir les coses com són? És el triomf definitiu del relativisme? És mandra? És moda? No ho sé, però molesta molt.
No us penseu, ni de bon tros, que aquesta mena d'oracions detritus són patrimoni exclusiu del català. En anglès (sobretot el dels EUA), like s'ha convertit en la paraula més utilitzada. I em sembla que en espanyol passa el mateix amb el seu como. La pregunta, és clar, és i per què? M'agradaria molt saber-ho. Tan difícil és dir les coses com són? És el triomf definitiu del relativisme? És mandra? És moda? No ho sé, però molesta molt.
Per cert, llàstima que Academy no s'escrigui Acadamy.
14 comentaris:
Sento com si n'estéssis fins als nassos...:DDD
Feliç diumenge, David.
Bona resposta, Gemma. Fins als nassos, sí. Més que res és que trobo molt curiós que maneres de parlar així s'escampin a tort i a dret tan ràpidament.
Gràcies i que tinguis un bon diumenge tu també.
S'ha de veure COM n'abusem!! je, je
Sí, però el teu "com" està ben emprat. L'altre és del tot innecessari. Salutacions, Mireia!
He llegit "relativisme"? =)
És cert que s'utilitza molt (i en castellà, també, ja t'ho confirmo jo). I sí, es tracta (si més no, parlo per mi) de falta de confiança i de no saber expressar-se amb les paraules correctes. És com si fos millor el silenci ;)
Per cert... bon anunci. Per sort, no és enganyós (ja ens entenem).
L
Gràcies per l'aportació, L. Saps que valoro molt els teus comentaris.
Deu ser cosa de l'equidistància, el desdomini i l'expansió del titafredisme.
Un gran blog, company
És com tot! :-))
Encara no me n'havia adonat d'aquesta. Gràcies.
M'havia quedat amb la de "una mica".
De vegades aquest "com" pot ser un bon recurs per reflectir inseguretat o per insinuar que allò que es descriu en realitat és més greu. Penso en l'exemple "estic com trist" : potser no n'està ben bé o potser insinua que està desfet. També en determinats casos pot ser un recurs força efectiu per la ironia. La resta d'exemples que cites freguen l'absurd o el ridícul. No és relativisme, és mandra i ruqueria.
Gràcies AI! Coincideixo amb el teu diagnòstic.
Hola Miraculosa, gràcies a tu. L' "una mica" encara l'entenc. Si no se n'abusa té sentit, ara: el "com" no me l'empasso.
Potser sí, Hasbarats, que algú pot utilitzar el "com" com a recurs irònic però em sembla que la majoria de gent a qui els ho he sentit emprar no ho feia pas. Salutacions!
En anglès, especialment als EEUU, trobo que és molt pitjor l'ús que fan del "you know". És horrible, un veritable comodí que posen a tot arreu i que no fa altra cosa que empobrir l'expressió oral. De moment la nostra llengua no té res comparable al "you know", ni tan sols el "com".
És cert, Francesc, que el "you know" apareix fins la sopa. Ara: entre els joves el "like" s'imposa clarament. Són comodins que acaben conformant oracions absolutament buides.
En català, l'equivalent del "you know" deu ser el "saps?", però tens raó que no se n'abusa tant. Salut!
A mi el que em posa frenètic és l'expressió "el que és". La locutora que informa de la situació del trànsit a "Catalunya Informació" ho fa servir cada tres paraules: "al que és l'AP7 hi trobem el que és una bossa de retenció causada pel que seria un accident..." Aaaargh! La mataria!
Tot i això, reconec que, de tant en tant, també faig servir el "com": "tinc com una mica de gana..." Qui estigui lliure de pecat, que llenci el que seria la primera pedra.
A reveure!
No m'hi havia fixat, però tens raó que és una manera de parlar ben estúpida. I, estem d'acord, a mi també se m'escapa de tant en tant, això del "com".
Salut, Joan!
Publica un comentari a l'entrada