Anatoly Konenko fa miracles (del llatí miraculum, 'fet admirable'). De debò. Aquest home ha copiat el relat El camaleó de Txèkhov en un llibre d'un mil·límetre quadrat i hi ha inclòs tres il·lustracions. En voleu més? Ha fet desfilar dotze camells per l'ull d'una agulla. A can Konenko, els escarabats juguen al dòmino a sobre d'una closca de nou; els saltamartins toquen el violí; hi ha quadres més petits que una ala de papallona, i les obres de Puixkin i Dostoievski caben dins d'un didal. Aquest meravellós sonat siberià fa real allò que és impossible, cosa que, com tothom sap, només és a l'abast dels més grans sonats.
I ara les proves: aquí hi ha les obres que demostren que, en un món de descreguts, encara es produeixen miracles (si sabeu rus, molt millor). Veig que encara dubteu; molt bé: visiteu el Museu de miniatures i microminiatures de Besalú, d'on segurament sortireu cantant l'Ain't No Miracle Worker dels Brogues, però si això de l'anglès no és el vostre fort, proveu d'imitar Els Trons.
.jpg)
8 comentaris:
A Ordino també hi ha un museu de miniatures d'aquestes!!! Però em vaig quedar amb ganes d'entrar-hi...
És molt curiós, tot el que podem fer (i jo em pregunto: algú serà capaç de llegir aquest llibre tan petit??).
I veient aquestes miniatures... no t'ha passat mai que també t'has sentit així de minúscul i insignificant? Jo, constantment.
L
Ah sí? A Ordino? No en tenia ni idea. Bé, no crec que el llegeixi ningú, aquest llibre, a banda de qui el va copiar, o sigui el senyor Konenko.
Potser és cert que el que fa aquest artista és recordar-nos com d'insignificant pot arribar a ser tot.
Mai he entès una afició tan inútil! Però cal reconèixer dues coses: que no li fa mal a ningú i que tots tenim aficions inútils i absurdes.
Sens dubte, Joanma. Amb Txèkhov, Puixkin i Dostoievski ja en tenen prou. A més, m'ha semblat (el rus no acabo d'entendre'l gaire) que Konenko ha fet una miniatura d'alguna obra de Xècspir cosa que, per si sola, ja el converteix en el meu miniaturista preferit.
Hola Hasbarat. Home, d'útil no n'és gaire, però si només ens dediquéssim a fer coses útils, ens carregaríem l'art de soca-rel. A mi l'obra d'aquest home em deixa perplex, no m'entra al cap.
El dia que avorreixi tot allò inútil, tancaré aquest blog!
bona intersecció entre miracle woerkers, miniaturisme i el culte al vell provervi pre-ecologista de "lo pequeño es hermoso"... casualment quan corrien els anys 90 els del meu grup literari CARTES SENSE SOBRE organitzavem un concurs literari de nom CONCURS DE MICROLITERATURA, amb obretes d'un màxim de quatre ratlles. Les edicions del micro-festival eren micr-actes amb minireferències i mini-instal·lacions.
Ja veus.... fins i tot vam fer un fanzine efímer a Premià de Mar amb el nom de MÍNIM O MÍNIMA.
Anem per molt bon camí!
Salut!
Devia ser un concurs ben divertit. I, ara que hi penso, això de la miniatura també és ben propi de Kafka. És que tot va a parar al mateix...
Salut!
ostres David, l'altre dia parlavem del power pop i ara s'ha mort el rei...Alex Chilton!
No ho sabia. Box Tops i Big Star, amb això està tot dit.
Publica un comentari a l'entrada