que bé! Calexico replicant l'Alone Again dels Love! quina troballa! Ja l'has clavat una altra vegada.
Salutacions!
pdt: ja que t'agrada Calexico (i la galàxia Giant Sand)... ja coneixes el disc en solitari del John Convertino amb piano vertical i bateria? Una jòia de música-"de drapaire"!
El 23 d'abril és sempre molt especial. I cada any s'hi sumen motius de celebració. Pel que fa a la cançó, m'alegro que t'agradi. Romàntic? No en tinc ni idea...
Un any més tard de publicar el post i responc ara! De fet, vaig descobrir el teu post fa només unes setmanes :)
M'encanta aquesta canço, gràcies per penjar-la i recordar-me-la! La de Calexico la tenia ja fitxada, però jo havia sentit sempre la dels anys 80 de The Damned.
T'agraeixo molt el comentari, Apanona. Sobretot perquè en el món dels blogs sembla que hi hagi una llei invisible i absurda que prohibeixi comentar entrades antigues. A més a més, m'has fet descobrir aquesta versió dels Damned que no coneixia. Jo em limitava a l'orginal i a aquesta, que m'encanta. Salut i gràcies!
6 comentaris:
que bé! Calexico replicant l'Alone Again dels Love! quina troballa! Ja l'has clavat una altra vegada.
Salutacions!
pdt: ja que t'agrada Calexico (i la galàxia Giant Sand)... ja coneixes el disc en solitari del John Convertino amb piano vertical i bateria? Una jòia de música-"de drapaire"!
salut tinguis, company!
Moltes gràcies, Àngel. M'agrada molt aquesta versió.
I no conec el disc de què parles, però venint de tu el buscaré immediatament!
Salut i gràcies!
Me'n alegro que fos especial, el meu va ser molt tradicional ;D. La cançó també és xula per encetar la setmana.
Gràcies David, això et situa a la franja dels...
romàntics? :DD
El 23 d'abril és sempre molt especial. I cada any s'hi sumen motius de celebració. Pel que fa a la cançó, m'alegro que t'agradi.
Romàntic? No en tinc ni idea...
Un any més tard de publicar el post i responc ara! De fet, vaig descobrir el teu post fa només unes setmanes :)
M'encanta aquesta canço, gràcies per penjar-la i recordar-me-la! La de Calexico la tenia ja fitxada, però jo havia sentit sempre la dels anys 80 de The Damned.
T'agraeixo molt el comentari, Apanona. Sobretot perquè en el món dels blogs sembla que hi hagi una llei invisible i absurda que prohibeixi comentar entrades antigues.
A més a més, m'has fet descobrir aquesta versió dels Damned que no coneixia. Jo em limitava a l'orginal i a aquesta, que m'encanta.
Salut i gràcies!
Publica un comentari a l'entrada