dimecres, 7 d’abril de 2010

El taronger de la ciència

Si algun cop teniu la sort de viatjar a Itàlia i entreu en una llibreria (la quantitat de les d'allà deu triplicar la d'aquí), no us oblideu de Il melangolo (el taronger agre). Són de Gènova i des de 1976 editen llibres menuts, breus, barats i meravellosos. De les branques de Il melangolo hi pengen fruits tan únics com Blanchot, Mandelstam, Apollinaire, Bialik, Kafka, Magris, Walser, Bulgàkov, Grossman, Balzac, Bataille, Jankèlevitx, Lévinas, Benjamin, Scholem... i m'aturo perquè podria omplir 20 posts només amb noms d'aquesta mena. Com que qualsevol parlant d'alguna llengua romànica hauria de poder llegir en italià sense gaire problemes, més val aprofitar el que ens ofereix aquest fantàstic taronger que esperar que en creixi algun de semblant a casa nostra.

8 comentaris:

Mireia ha dit...

La llàstima, David, és que a casa nostra cada vegada hi ha menys llibreries (se'n van tancant moltes!!)

Per cert, el llibre d'EL LLENGUATGE DEL SILENCI crec que em pot interessar (no em deixaré portar per les "novetats" pel fet que vingui Sant Jordi, solc comprar allò que m'interessa)

David ha dit...

Sí que és una llàstima, Mireia, i un indicador prou clar dels nivells de lectura del país.

Guerra y lenguaje de l'Adan Kovacsics a mi em va agradar. És una barreja molt interessant d'assaig i ficció amb el tema de la manipulació del llenguatge com a eix central. I estic d'acord amb tu: l'etiqueta de "novetat" no em representa cap estímul extra a l'hora de comprar un llibre.

Mireia ha dit...

gràcies per l'explicació. Segurament el compraré.
Al RACÖ tens les meves impressions de llibres que no són novetats però que, per diferents motius, m'han agradat.

David ha dit...

Només faltaria... Espero que t'agradi!
Ara mateix m'ho miro... segur que val la pena.

Jesús ha dit...

Avui en parlavem...
La meva assignatura pendent (en tinc tantes!)és llegir-me Il Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en italià.

David ha dit...

Sí, parlàvem de com d'important seria que a les escoles del nostre país s'ensenyessin llengües com l'italià o el portuguès. Llàstima que l'obsessió per l'anglès elimini aquesta possibilitat.
Va bé tenir assignatures pendents, oi? Jo encara he d'aprendre alemany per llegir Kafka en l'original i polonès per llegir Bruno Schulz. Algun dia m'hi posaré.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

En prenc nota de la teva recomanació. No coneixia aquesta que menciones, tot i que cada vegada que hi hem anat, a Itàlia, hem visitat llibreries. De llegir en italià tampoc ho he provat, no sé si seria capaç.

Ah! Genial el títol del post :)

David ha dit...

Seguríssim que en series capaç. Gràcies pel comentari!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA