Who's there?: Antics contra moderns 10

diumenge, 11 d’abril del 2010

Antics contra moderns 10

15 comentaris:

Unknown ha dit...: Difícil elecció, David!

M'encanten les llibreries antigues i molt especialment les llibreries de vell, per aquella sensació tan emocionant de garbellar entre les piles i prestatgeries, com aquell que busca palletes d’or al riu amb un sedàs. Alguna petita joia de la meva biblioteca l’he trobat així. Però també m'agraden molt aquestes megallibreries de tres o quatre pisos –sobretot si tenen bar- on t’hi pots passar la tarda remenant entre les novetats o entre matèries molt específiques. Aquí hi acostumo a comprar llibres sobre noves tecnologies, tendències, assaig, llibres de gran format de fons editorials... Això sí, no m’interessen gens les llibreries de grans superfícies on només hi venen best-sellers i llibres de cuina.

És una pena, però, que les llibreries antigues vagin desapareixent, engolides pel model mega-store o per les grans superfícies. De tota manera, penso que les petites que s’han sabut posar al dia tenen futur, en bona part gràcies a Internet, que els permet vendre a tot el món. L’ideal, per mi, seria la convivència de tots dos models, perquè cadascun m’ofereix productes igualment valuosos.

Per cert, David, al suplement “ES” de “La Vanguardia” d’ahir hi havia un article titulat “Tecnonostálgicos”, que et donaria material per fer unes quantes entrades com aquesta. Parla, entre altres coses, d’un llibreter amant dels llibres que es dedica a catalogar coses passades de moda amb la intenció de fer-ne una enciclopèdia. Aquest personatge, que viu a Califòrnia, ha inspirat una directora de cinema que n’ha fet una pel•lícula seleccionada pel festival de Sundance. Es titula “Obselidia. Enciclopedia de las cosas obsoletas”. Aquí en tens el tràiler.

Si t’interessa, tinc una còpia de l’article en pdf i te la puc enviar per e-mail o per carta –ep, aquí hi ha un altre “antics contra moderns!-, a l’adreça que em diguis.

Salutacions!; 12 d’abril del 2010, a les 0:04
Hasbarats ha dit...: Ah, Can Geli de Girona! I la Llibreria Grau de Terrassa, el desordre perfecte. La fascinació de saber que et trobarien el llibre que els demanessis entre el caos. Això és cultura! Aquella olor, aquella bogeria meravellosa. És un orgull poder dir "jo vaig veure amb els meus propis ulls aquell prodigi, jo vaig ser a la Llibreria Grau".; 12 d’abril del 2010, a les 0:20
David ha dit...: Hola Joan, gràcies pel comentari. Per mi les llibreries tipus Waterstones a Gran Bretanya i els llocs tipus Fnac o Bertrand cosifiquen el llibre, me'l redueixen a objecte i prou. Són grans magatzems que venen llibres. A les llibreries d'antic o de llibres de 2a mà (de l'estranger, sobretot, perquè aquí quasi no n'hi ha) l'únic que necessites és temps. La resta és tota allà. En aquests llocs, la sensació de troballa és molt més gran. "Drapaires del S. XXI", que en diria l'amic Àngel.
Pel que fa al suplement de La Vanguardia, no l'he llegit. Si me'l pots fer arribar, t'ho agrairia molt (i, encara que ara em contradigui una mica, potser millor per correu electrònic, oi?). La meva adreça és
dcnu3@yahoo.es

I la pel·lícula, pot estar molt bé. La idea em sembla brillant. "Si t'ho estimes, no pot ser mai obsolet" diuen al trailer. És ben bé això.; 12 d’abril del 2010, a les 11:50
David ha dit...: Malauradament, Hasbarat, no he conegut aquestes llibreries de què parles; ara: les sensacions sí que les reconec.; 12 d’abril del 2010, a les 14:28
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: Colossal! grandiós!
una impecable mostra de la diatriba "antics i moderns" ... veure la senyoreta asseguda llegint fa pensar molt. I encara sort que has triat una cadena de llibreries acceptable (Waterstones: la de Bloomsbury és acollidora i et pots asseure a les moquetes). Sort, però, que tenim La Central i l'entranyable Laie. Al pas que anem llegirem llibres penjats en hologrames en 3-D processats amb pastilles cibertròpiques. La cosa està prou boja com per anar pensant que fins i tot el llibre digital pot tenir una curta vida a causa de la tecnobojeria desenfrenada... llibreries i disqueries, amunt les resistències!

posdata: el el meu blog tens un mini article esportiu dedicat; 12 d’abril del 2010, a les 17:06
David ha dit...: Gràcies, Àngel. La foto de la noia és una meravella. Tens tota la raó: sort de La Central i la Laie.
Ara mateix em miro l'article en qüestió!; 12 d’abril del 2010, a les 19:59
Mireia ha dit...: Noves, antigues, grans, petites... la qüestió és que es mantinguin!!

Efectivament, aquestes noves que s'han inaugurat recentment no em fan ekl pes, com es diu més amunt fomenten la venda de best-sellers, llibres de cuina, de viatges etc, però tampoc no crec que sigui negatiu que s'hagin obert, EL PROBLEMA MÉS AVIAT ÉS LES DIFICULTATS QUE TENEN les de tota la vida per sobreviure.; 12 d’abril del 2010, a les 20:00
David ha dit...: Tens raó, Mireia: de llibreries mai n'hi ha prou, oi? Ara: n'hi ha que si desapareguessin tampoc no passaria res, perquè es dediquen a promocionar tot allò que no m'interessa. Jo ho comparo amb els llocs de menjar ràpid i els restaurants de tota la vida; sense els primers tampoc no passaria res.; 12 d’abril del 2010, a les 20:47
digue'm ariadna ha dit...: ... M'agrada molt la fotografia de la noia, d'on és?, per afegir-la a la meva col.lecció... Obres un gran debat. No només enfrontes la llibreria com a espai físic, sinó tot el que comporta, des del fons que té, la línia i les directrius de definició, els llibreters i llibreteres, els serveis que s'ofereixen i els que es donen, etc, pel que les fotografies esdevenen la petita part visible d'un gran iceberg... Com a lectors, de la mateixa manera que ens anem marcant una mena de camí de lectura, anem seleccionant també d'on provenen els llibres que van nodrint les nostres inquietuds i quines són les fonts a les que recurrim per endinsar-nos en aquest immens món de la literatura. Un dels punts de trobada entre llibres i lectors és la llibreria, i tots tendim a idealitzar aquest espai i tot el que l'envolta. Si un dia obrís una, sé molt bé com seria -llum, olor, ambient, mobiliari, fons-, els llibres que tindria i la seva col.locació, la mena de caliu que es respiraria entre les lleixes, les relacions que s'establirien -les converses, les recerques, les descobertes, les trobades i els retrobaments-, però, dubto molt que arribés a sobreviure...; 13 d’abril del 2010, a les 14:52
David ha dit...: És una fotografia molt maca, sí. La vaig trobar aquí: http://mhpbooks.com/mobylives/?p=2886
on diu que és la llibreia Foyles (avui molt semblant a Waterstones), l'any 1949.
El comentari que has deixat, Ariadna, és preciós i descriu perfectament el que jo entenc per llibreria. I tens molta raó quan dius que idealitzem aquest espai, però és que pels amants de la lectura té molta importància! I sobre el somni d'obrir una llibreria (confesso que moltes vegades jo també hi he pensat) només et puc dir que si algun dia es fa realitat m'avisis! Amb el teu gust literari exquisit si no sobrevisqués seria una gran injustícia!; 13 d’abril del 2010, a les 19:17
Anònim ha dit...: La diferència entre l'FNAC i Laie, per posar dos exemples més o menys coneguts, és la mateixa que hi ha entre una església monoteista i un temple d'una religió politeista.; 13 d’abril del 2010, a les 23:00
David ha dit...: És una manera de veure-ho, Anònim. Per bé que a mi tots dos temples em semblen bastant iguals.; 14 d’abril del 2010, a les 6:51
digue'm ariadna ha dit...: ... Moltes gràcies David...
=:); 14 d’abril del 2010, a les 14:35
polaroid mental ha dit...: Encara recordo 5 d'Oros i Tartessos menjades per la bombolla de l'especulació. Defensa absoluta a les petites llibreries! cada una d'elles concreta, especial i genuïna, tot un món particular per descobrir. Una diferència entre vendre llibres i viure dels llibres.; 3 de juny del 2010, a les 8:44
David ha dit...: Jo també les recordo, aquestes llibreries que anomenes. Estic totalment d'acord amb el teu punt de vista. Gràcies pel comentari!; 3 de juny del 2010, a les 18:56