No hi havia caigut pas, però tens tota la raó, Hasbarat! Gràcies per l'associació d'idees. Ara mateix em penso rellegeir el conte de Borges a la llum de Rembrandt.
l'escala, la penombra, perfecte! i ara, tanta llum que ens invisibilitza i ho complica tot per excés... les il·luminacions ajudaven anavegar entre la foscor, les explosions d'ara ens narcotitzen.
Estem d'acord, Àngel, per variar. Per cert, segurament un benjaminià com tu ja el coneix, però hi ha un text meravellós de Walter Benjamin sobre el que va significar la il·luminació dels carrers a les grans ciutats modernes (encara que ell es refereix només a París). Crec que és al Llibre dels passatges. Salut!
Què s'amaga darrere de la petita porta de fusta del fons?, ¿algun secret, un celler, un passadís, unes golfes, un passat, una cripta? O ¿potser és una representació de la ignorància o de la superstició? Si fos així, un veritable filòsof meditaria en pau amb aquesta amenaça a tocar del seu cos? Per què el final de l'escala que puja és més fosc que la llar i que la llum del dia del soterrani? S'ha rendit?, ha entès alguna cosa que no sabem o no volem entendre?
encara tinc el llibre dels pasatges a la tauleta de nit, aquest any em farà companyia estival... doncs estem d'any Benjamin (70 anys des de Port Bou, per setembre)... per cert, et recomano el número especial sobre Benjamin de la revista ANTROPHOS. Una bona tria i dignes estudis sobre el geni de les il·luminacions!
12 comentaris:
Excel.lent quadre!
Estem d'acord. Encara que tractant-se de Rembrandt és difícil equivocar-se en la tria, oi?
El Aleph. Ha estat la primera impressió.
No hi havia caigut pas, però tens tota la raó, Hasbarat! Gràcies per l'associació d'idees. Ara mateix em penso rellegeir el conte de Borges a la llum de Rembrandt.
Ja en saps de triar!
Per cert, ara me n'adono de la important figura de la part inferior dreta del quadre...
Gràcies, Miraculosa.
La figura de la dreta té molta importància. Algú s'ha de preocupar del afers quotidians mentre el filòsof medita, oi?
l'escala, la penombra, perfecte!
i ara, tanta llum que ens invisibilitza i ho complica tot per excés... les il·luminacions ajudaven anavegar entre la foscor, les explosions d'ara ens narcotitzen.
Estem d'acord, Àngel, per variar. Per cert, segurament un benjaminià com tu ja el coneix, però hi ha un text meravellós de Walter Benjamin sobre el que va significar la il·luminació dels carrers a les grans ciutats modernes (encara que ell es refereix només a París). Crec que és al Llibre dels passatges.
Salut!
Què s'amaga darrere de la petita porta de fusta del fons?, ¿algun secret, un celler, un passadís, unes golfes, un passat, una cripta? O ¿potser és una representació de la ignorància o de la superstició? Si fos així, un veritable filòsof meditaria en pau amb aquesta amenaça a tocar del seu cos? Per què el final de l'escala que puja és més fosc que la llar i que la llum del dia del soterrani? S'ha rendit?, ha entès alguna cosa que no sabem o no volem entendre?
Grans preguntes que només les grans obres d'art són capaces de fer venir al cap. Í, és clar, la gràcia és que no hi ha resposta.
encara tinc el llibre dels pasatges a la tauleta de nit, aquest any em farà companyia estival... doncs estem d'any Benjamin (70 anys des de Port Bou, per setembre)... per cert, et recomano el número especial sobre Benjamin de la revista ANTROPHOS.
Una bona tria i dignes estudis sobre el geni de les il·luminacions!
Publica un comentari a l'entrada