dijous, 15 d’abril de 2010

L'home a qui mai ningú no hauria regalat res que no fos un llibre

«La primera prova de respecte envers els éssers humans consisteix en no passar per alt les seves paraules.»
Durant els primers anys del segle XX, als carrers de Rustschuk, Bulgària, el petit Elias Canetti, sentia parlar set o vuit llengües. I ho trobava normal. A casa, els seus pares parlaven alemany entre ells i ladino amb la resta de la família. Ell, de ben jovenet, va aprendre aquestes dues llengües més el búlgar, l'anglès i, més tard, el francès. Potser per això, durant tota la seva vida, Canetti va demostrar una sensiblitat especial per denunciar l'ús manipulador que molts feren del llenguatge.

A casa nostra, el multilingüisme de Canetti (que no es basa en la suposada utilitat material d'aprendre llengües, sinó en la importància d'aprendre'n pel gust d'aprendre i prou) ens hauria de servir d'exemple per desemmascarar, d'una vegada per totes, això que hom anomena bilingüisme que no significa res més que submissió i substitució.

12 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

Potser sí que existeixen persones bilingües. Qui no diu que hi hagi qui tingui dues llengües? A vegades hi ha fenòmens inexplicables de la naturalesa, éssers vius deformes, algú que té sis dits en una mà, per exemple; o tres ronyons... Ve-t'ho a saber! Ja ho deia Gògol: "Hom no sap quins originals amaguen les nostres províncies."

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Què puc afegir que no hagis dit!
Canetti, un dels grans i gran el seu material, i els seus escrits, i la seva precisa idea de la idea d'Europa i tantes coses!
En quan al bilingüisme, estic amb tú. No es tracta de ser bilingües per decret, es tracta, sobretot, de no substituir idiomes. Es tracta, també, de saber-ne, si es vol, i de enriquir-nos amb les parles que ens arribeni, òbviament , sense entrar en cofoïsmes, es tracta -per damunt de tots els tots- de que la llengua pròpia tingui vida, circuli, s'enamori de les altres i que que així es visqui i s'enforteixi. Senzillament. Sense utilitzacions partidàries de pa sucat amb oli. Sense uniformitats ni debats esterils entre aquells que, d'una banda i d'una altra, juguen amb els mots per mantenir una polèmica pesada com el plom. Inflamable com el petroli i intrumentalitzable com tots els dominis de l'auca (des)informativa i cavernicola.

Salutacions, com sempre!

àngel

David ha dit...

Miraculosa, ho expresses bastant més gràficament que jo, però vas al moll de l'os de l'assumpte: el bilingüisme és un invent.

M'alegra que amb això també estiguem d'acord, Àngel. El bilingüisme a les terres de parla catalana s'utilitza per sotmetre i erosionar encara més l'ús del català. El multilingüisme ben entès no interessa gens als apòstols de la paritat perquè els fa evident el que volen amagar: ja els va bé que el català estigui en inferioritat perpètuament.

Mireia ha dit...

Jo hi estic d'acord, David!!

Per cert, d'Elias Canetti no HE LLEGIT RES... Què m'aconselles?

David ha dit...

M'alegro que estiguem d'acord en això, Mireia. Són temes que semblen intocables perquè se n'ha fet dogma, però em sembla que és més que evident que la supervivència de les llengües no passa pel tantes vegades elogiat bilingüisme.
D'en Canetti t'ho aconsello tot, encara que jo, humilment, en destacaria la trilogia autobiogràfica "La llengua salvada", "La torxa a l'orella" i "El joc d'ulls"; la novel·la "Auto de fe"; els relats de "Les veus de Marraqueix", i els assajos "L'altre procés de Kafka" i "Massa i poder". Tot és valuosíssim però potser es pot començar pel primer volum de l'autobiografia ("La llengua salvada")que ens endinsa en la extraordinària infantesa d'un dels grans intel·lectuals del s. XX. Salut!

àngel soulbizarre ha dit...

em sumo: AUTO DE FE, el vaig llegir fa deu anys, i m'agradaria tornar-hi, ja he perdut la memòria d'aquell llibre que aleshores em va agradar i força.

Hasbarats ha dit...

Quin post, David! És que no te l'acabes. Parles d'una manifestació extraordinària de la civilització estroncada per la barbàrie. El primer que em ve al cap és 'El món d'ahir' d'Stefan Zweig, un llibre que meravella i entristeix.
Hi ha gent monlingüe, bilingüe, multilingüe, muts, tartamuts i viperins; aquests darrers habitualment defensen aferrisadament el bilingüisme forçat dels altres com a coartada per imposar la seva llengua. Per descomptat, creuen que una llar com la de Canetti i la de tants europeus contemporanis, era un desgavell inaudit. On va a parar!! La tieta parlant ladino, els pares en alemany, els oncles en jidish, els companys d'escola en búlgar, els intel·lectuals russos en francès i els comerciants en grec i en turc. Tan fàcil que hauria estat que tots haguessin après a parlar l'espanyol!!
Pel que fa al títol, potser en el fons Canetti estava fins als nassos de que només li regalessin llibres.

David ha dit...

És molt bon llibre, Àngel, és cert. L'única novel·la que va escriure.

A mi, l'autobiografia d'en Canetti també em recorda "El món d'ahir" de Zweig, més que res, perquè el context, sovint, és el mateix. És difícil no sentir enyorança d'aquell món que va desaparèixer tot just en 12 anys.
I estem d'acord que darrere de la majoria de bilingües de saló només hi ha monolingües interessats.
Sobre el títol del post, és el mateix Canetti que a "La torxa a l'orella" afirma que ningú no li regalava res que no fossin llibres. I és probable que, encara que era un gran lector, preferís alguna altra cosa (la seva biblioteca va arribar a tenir 15.000 volums...)

Mireia ha dit...

Ja he encarregat LA LENGUA SALVADA en una d'aquestes llibreries d'internet. (No acostumo a comprar llibres per internet, però la urgència aquesta vegada ha prevalgut). Així que el tingui el posare qa la cua de les lectures pendents.
Gràcies David.

Ahh! Si llegeixes algunes de les recomanacions que tens al RACÓ DE LA SOLSIDA ja em diràs el què (EL SILENCI DELS ARBRES, ULLS VERDS, EN LLOC SEGUR, QUIET , LA POR...)

David ha dit...

Espero que t'agradi, Mireia. Segur que la llista de lectures pendents és infinita, oi? Jo ja hi he afegit El silenci dels arbre i, quan hi arribi, sens dubte que te'n diré el que m'hagi semblat. Salut!

digue'm ariadna ha dit...

... Prenc nota de la trilogia, no sé quan passarà de la llista a la pila i d'aquesta a les meves mans, perquè, com molt bé dius, les lectures pendents creixen de manera exponencial vers l'infinit... Sis, set, vuit llengües per poder atançar-se i endinsar-se en moltes més lectures sense vel ni tamís, per "fixar-nos en els detalls i així poder acariciar cada un d'ells". El gust d'aprendre, de descobrir i de conèixer que, de fet, hauria d'anar més enllà de les llenguatge, manca en el discurs de molts que s'omplen la boca amb paraules buides i resulta inexistent en els grans plans de la docència, la política i la cultura...

David ha dit...

Tens tota la raó! Sembla que tot el que tingui a veure amb aprendre hagi d'estar encaminat a unes finalitats materials i és justament tot el que no hauria de ser.
I de llistes, com més n'hi hagi, millor. Seria tan frustrant que arribés un dia que no hi hagués cap llibre més per llegir. Bé, aleshores sempre podríem rellegir, però això ja ho fem, no?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA