dilluns, 16 d’agost de 2010

Antics contra moderns 13

No fa pas gaire, una de les ments més enginyoses que coneixem ens va proposar de dedicar un Antic contra moderns a comparar dues pedres i un encenedor. Val a dir que, tot i ser una proposta temptadora, va ser rebutjada -de moment- per excessivament caricaturesca.
En la d'avui, a banda dels criteris estètics habituals que ens fan decidir per allò antic, voldríem evidenciar-ne molts d'altres que esperem que siguin ben clars a través de les imatges escollides.

15 comentaris:

SM ha dit...

Em sembla que és el primer Antics contra moderns que em decantaria per l'antic (a part del de llibres vs e-reader).

David ha dit...

Caram, quin èxit, Salvador! 2 de 13! No, seriosament: entenc que hi hagi molts de vosaltres que no estigueu d'acord amb la meva predilecció per allò antic. És evident que és ben discutible.

kweilan ha dit...

Les botigues de queviures tenen un encant especial. A mi m'agraden.

Miraculosa Miró ha dit...

Les dues pedres o l'encenedor?

David ha dit...

A mi també m'ho sembla Kweilan. Potser l'oferta no és tan àmplia com en un súper, però a mi també m'agraden.

M'ho poses difícil, Miraculosa. A veure... Jo crec que em quedo amb el misto.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

primer de tot. salutacions estivals!

veig que en els darrers "post" vas per feina.... i força bé!

el Pet Sounds!!!! ostres, jo sempore que escolto God Only Knows quasi ploro, és la quintaessència de la tristesa i de l'amor fet cançó, meravellosa.

M'encanta que vagis a sac amb sa majestat Onfray! quina casualitat, he estat per l'estat francès i he pogut seguir la darrera invectiva del "Fernando Savater" hexagonal, i ara està de moda el seu llibre-creuada contea Sigmund Freud... el sdeu anarquisme de saló em fa pensar en la rèplica "espanyola" d'aquest mediàtic que seria l'inefable i pesat Savater... ai França!
Per altre tipus d'afinitat aquests dies es recorda el gran Daniel Bensaïd i d'agiten debats d'un cert nivell entorn de l'esquerra perduda...però aquest Onfray, ai!!!
El llibreter de Figeac -lloc on passo quinze dies d'estiu- em diu: "c'est un homme spectacle!, justa la fusta. Tot i que quan es posa a fer de divulgador de la filosofia en general és bastant pedagògic i entenedor... com li passava al Savater abans que la consticució i les Espanyes el perdessin per la causa llibertària (cas similar a Monsieur Onfray)...

i clàssics i moderns, com sempre, a sac i ben fet, bona recerca...

i Nick Drakeeeeeeeeee!!!!!

i, per cert, la familia ja ha augmentat?

salut!

David ha dit...

Salutacions, Àngel i ben retrobat!
El Pet Sounds és una obra mestra, sí, i God Only Knows un clàssic atemporal, estem d'acord!

Molt ben trobada la comparació amb l'espanyol Savater. Els prejudicis els fan perdre el món de vista. "Anarquista de saló", perfecta definició del personatge!

Nick Drake, sempre. No ho puc evitar.

I la família ha augmentat, sí! De moment no es nota gaire perquè ocupa poc espai, però de tant en tant es fa sentir!

Salut!

F. Nogués ha dit...

Demolidora la comparativa.

David ha dit...

A mi també m'ho sembla!

MYPENGUIN ha dit...

D'aquestes botigues de queviures ya no hi queden i es una llàstima perqué tenten un toc d'encant que no hi tenen els supermercats d'avui dia ple de caixes i tot modernitzat.
Sens dubté triaria l'antic

David ha dit...

Amic Penguin, vós per aquí! Estem d'acord, com sempre, oi?

Chals Roig ha dit...

I sobre tot, l'atenció personal, quan vas enlloc que és com una extensió de ta casa. Que saps a qui has de trobar, i que qui t'atén sap com t'agraden les coses. Per sort en el meu poble encara subsisteix alguna d'aquestes.

David ha dit...

Exacte, Chals. Tenim sort de poder tenir botigues així a la vora. Que durin!

viu i llegeix ha dit...

he descobert aquesta secció d'antics contra moderns i m'agrada molt la idea.
Em quedo amb la càmera analògica, amb la que has de pensar i enquadrar abans de disparar,
amb els llibres de paper que em decoren el menjador i em proporcionen pols a dojo, aprt d'hores inestimables de lectura,
amb bars-cafés antics i amb solera on probablement el cambrer et coneix, , els rellotges d'agulla i els telefons sense botons, de tele
ni nova ni antiga,
amb l'ordinador , els nous reproductors de música, i de les botigues, amb algú qui m'atengui i m'ajudi a escollir.

David ha dit...

Gràcies, Viu i llegeix! Amb algú que porta per nom un imperatiu tan agradable com el teu, estava segur que estaríem d'acord amb la majoria d'antics-moderns. Per cert, que ja toca que inclogui un número 14... Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA