dijous, 26 d’agost de 2010

Llibreries de vell

Compulsivament m'atrapen les llibreries de vell.
Com el jugador, que tomba cada carta
convençut que els déus la van posar a les seves mans
per a salvar-lo o perdre'l,
així miro els llibres, esperant que l'imprevist
salti d'entre els fulls en qualsevol moment.

Quan en surto, polsegosos els tous dels dits,
és com si després de caminar
un planeta xifrat i memoriós
tornés a Buenos Aires
que,
plantat sobre els sorrals del temps,
madura amb mi mentre el vaig enfilant.

Eliahu Toker
(traduït de l'espanyol argentí per un servidor, que no ha quedat gaire satisfet de com ha quedat el darrer vers. L'original diu «madura conmigo mientras lo voy yendo». En català sona una mica estrany «madura amb mi mentre el vaig anant», per això he triat «enfilant», però podria ser «seguint», o «rodant»... Si algú té algun suggeriment, serà molt benvingut. Traduttore, traditore, ja se sap).

9 comentaris:

Mireia ha dit...

L tva opció de traducció, sota el meu parer, és genial!!

Una pregunya, David, has llegit res del "polèmic" Leon Bloy?? Vaig tenir fa cosa de tres mesos un llibre seu a la mà a la llibreria i no m'hi vaig decidir. Gràcies

David ha dit...

Moltes gràcies, Mireia, a mi continua sense fer-me el pes del tot, però.
I el "polémic" Bloy és molt recomanable. Jo n'he llegit només "Historias impertinentes", però tinc els seus "Diaris" pendents. És un personatge molt peculiar, em recorda Chesterton perquè són catòlics tots dos però contraris a qualsevol tipus de convencionalisme. Bloy, a més, sempre se sentí proper a les classes més desfavorides i els seus atacs a la burgesia són d'una lucidesa fora del comú. El seu objectiu era, segons les seves paraules, retratar: «els imbècils, lamentables i definitivament idiotes d'aquest segle». Devia tenir molta feina. A més, a Borges li encantava i jo, amb això, ja en tinc prou.
Salutacions!

kweilan ha dit...

M'has fet recordar les llibreries de Buenos Aires...magnífiques!

la vida té vida pròpia ha dit...

m'he recordat de les tardes senceres de llibreria en llibreria de vell als carrers del voltant de la universitat... encara em puc veure els dits tacats de pols...

gràcies per compartir-ho. i la traducció, gens traïdora :-)

David ha dit...

Pel que m'han dit són excel·lents, oi, Kweilan? Quina enveja!

Ui, de tardes d'aquestes jo també en recordo moltes. Hi havia un llibreter al carrer Diputació que, si més no, tenia el detall de deixar unes tovalloletes perquè ens poguéssim netejar els dits després de regirar aquella pila de llibres que tenia. Gràcies pel comentari i benvinguda!

GEMMA ha dit...

Llibreries de vell bell, em sugereix afegir. Salut!

GLÒRIA ha dit...

A mi la traducció em sona molt bé. Si hagués llegit el poema en l'original castella m'hauria costat d'entendre l'expressió que utilitza el poeta, un autor del que res en sabia fins ara, gràcies a tu, David.
Les llibreries de vell són paradisos malgrat la pols. M'has fer venir ganes de fer-hi un tomb, ara, quan la calor vagi minvant.

Miraculosa Miró ha dit...

Que bé, no cal dir res, ho diu la Glòria i li dono tota la raó. Que bonic el verb enfilar! tant en el sentit estricte com figurat. I a més a més, és plaent a les orelles.

David ha dit...

És un joc de paraules ben cert, Gemma. Salutacions!

Et sona bé, Glòria? Gràcies! Venint de tu és un elogi! Eliahu Toker és un poeta argentí que val molt la pena.
A mi també em toca rastrejar-ne unes quantes ben aviat, de llibreries. Salut!

Deixarem "enfilar", doncs. Gràcies, Miraculosa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA