Who's there?: Cobertes estonoses 9

dimecres, 11 d’agost del 2010

Cobertes estonoses 9

6 comentaris:

Madison ha dit...: Excelentes recuerdos llegan a mi memoria.; 11 d’agost del 2010, a les 11:40
David ha dit...: Les cobertes dels discs de vinil tenen aquesta virtut, oi, Madison? Se'm fa difícil sentir el mateix tot mirant-ne una de CD i ja no et dic res dels records que pot arribar a suggerir mirar fixament un Ipod ple de cançons (per mi tan efímers com el meu interès per aquesta andròmina). Salutacions!; 11 d’agost del 2010, a les 16:53
GEMMA ha dit...: Ok. Pero bé, tot té les seves virtuts! La foto del disc és autèntica, però haig de dir que hi ha cd's que també porten imatges inspiradores, per sort la imaginació encara perdura, potser diferent però sovint també encertada. Simpàtiques salutacions!!!; 12 d’agost del 2010, a les 11:13
David ha dit...: Tens raó, Gemma, però les imatges dels CDs són tan petites!!! Salut!; 12 d’agost del 2010, a les 15:38
Madison ha dit...: David guardo muchos vinilos y de vez en cuando los miro, me gusta tocarlos, fijarme en sus portadas y es que en ellos y con ellos hay retazos de mi vida.
Son recuerdos imborrables.; 12 d’agost del 2010, a les 23:57
David ha dit...: Exacte, Madison: no és només la música, és tota la resta... On el vas comprar, moments en què el vas escoltar, les cobertes, posar l'agulla al tocadiscs... Incomparable.; 13 d’agost del 2010, a les 8:24

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)