D’entre els fills il·lustres de la ciutat anglesa de Leeds, destaquen Kevin James Hector, exjugador del Derby County; Matthew Lewis, actor conegut per fer de Neville Longbottom a les pel·lícules de Harry Potter; la senyora Florrie Baldwin que, fins a la seva mort aquest any, era la persona més gran d’Europa (114 anys), i Eric Rucker Eddison, autor del llibre El cuc Ouroboros. Es pot demanar res més? Doncs sí, va: un grup de funk i soul-jazz del de debò que sigui digne hereu de llegendes com els Meters, Kenny Burrell, Jimmy Smith, Jack McDuff, Ramsey Lewis, Jimmy McGriff i Booker T. & The M.G.’s. Pot ser? Pot ser: The New Mastersounds. Per com sonen, juraríem que els New Mastersounds són de Nova Orleans o Memphis, com a mínim, però no; són de Leeds. De Leeds, Anglaterra? Sí, de Leeds, Anglaterra. Però allà no diuen que plou i mengen coses bullides i tot això?
The New Mastersounds es van formar fa deu anys, han tret deu discos i setze singles excel·lents. A més de ser molt bons, tenen una cançó que es diu Barça, un disc gravat a la Cova d'en Xoroi de Menorca i editen en vinil.
One Note Brown va ser el seu primer single i és una bona mostra del que són capaços de fer.
The New Mastersounds es van formar fa deu anys, han tret deu discos i setze singles excel·lents. A més de ser molt bons, tenen una cançó que es diu Barça, un disc gravat a la Cova d'en Xoroi de Menorca i editen en vinil.
One Note Brown va ser el seu primer single i és una bona mostra del que són capaços de fer.
I aquí els teniu treient fum a l'estudi:
.jpg)
4 comentaris:
És que quan agafes bons ingredients de la música americana i hi afegeixes un toc britànic... ;-)
Cony!!!... com sona això!!, només llegir a Kenny Burrell i Jimmy Smith plante les orelles, però després d'escoltar aquesta cançó em quede bocabadat. Als darrers anys els anglesos van guanyant terreny als americans en el seu terreny. Gran grup. Salutacions.
No paro de rebre bones coincidències amb tú...ara THE NEW MASTERSOUNDS!!! Fenomenal banda que sona a The Meters, Booker T, de manera magistral... que bo!!! en el nostre programa de ràdio local vam fer un especial dedicat aquesta penya groovista, sona intemporal i els instruments són orgànics com la millor fruita, sense electrodallonses i amb tota la gràcia de les sonoritats eternes! Bona proposta company!
El toc britànic sempre s'agreix, oi? Ara, la base ha de ser nord-americana sempre (o sigui, negra).
M'alegro que t'agradi, Chals. És un grup que sona molt proper als clàssics.
Els vau dedicar un programa? Lògic, se'l mereixen. Trobo que són uns virtuosos però que no pretenen demostrar-ho contínuament; per a ells el més important és la cançó, no exhibir el seu domini instrumental. Sovint funcionen com una màquina imparable!
Publica un comentari a l'entrada