diumenge, 29 d’agost de 2010

Conscienciar

Conscienciar: segons el diccionari és fer prendre consciència (a algú) d’alguna cosa. Res a dir, doncs. S’assembla a avisar i, de tant en tant, està bé que t’avisin. Però no; avui en dia conscienciar no és això. Conscienciar és bastir, construir consciències. Que les masses s’han de conscienciar és una idea cada cop més estesa, sobretot entre aquesta mena de capellans laics que ocupen el seu temps en qualsevol despatx de qualsevol administració. Les masses, segons aquests imprescindibles benefactors, es concreten en una sèrie tan nombrosa com estúpida d’individus-receptacle àvids de missatges que donin sentit a la seva vida. “Més! Més!” cridem tots encantats quan, per exemple, algú ens comunica que la millor manera de no incendiar un bosc és no fer-hi foc.

I, és clar, les sèries de televisió han de conscienciar, els llibres de lectura de les escoles (aquells que insulten la intel·ligència dels nostres adolescents) han de conscienciar, els anuncis institucionals i les notícies han de conscienciar... Hi ha músics i escriptors ―i sobretot periodistes― que creuen que la seva missió en aquest planeta és conscienciar. I què és tan important que ens n’hagin de conscienciar? Doncs conceptes que, de tant anomenar banalment, han perdut tot el sentit que tenien. Això de conscienciar deu anar bé per a netejar consciències. Per a res més.

13 comentaris:

Mireia ha dit...

Doncs no et falta raó, David, potser necessitem menys "conscienciació" (en el sentit tan escampat actualment, com bé expliques), amb tot, què fem amb aquest grup de ni-nis adolescents?? (i alguns no tan adolescents).


Perdona si et sembla que no té relació amb el que ens dius, però és el que m'ha vingut al cap, aquest grup generacional necessita que algú els orienti (emprarem "orientar en lloc de conscienciar, d'acord?), i potser no està malament que cerst agents socials es vegin autolegitimitzats per començar a reconduir el jovent a "tornar" a valorar l'esforç, el sacrifici, l'intentar-se guanyar allò que es vol aconseguir...

Uff, perdona el rotllo!! Però és que aquest tema em té una mica preocupada.

Brian ha dit...

Les campanyes, crides, articles, etc. que pretenen "conscienciar" no son més que la expressió de la impotència d'aquest que en dius "capellans laics que ocupen el seu temps en qualsevol despatx de qualsevol administració".

No és que siguin capellans frustrats, és que no tenen ni idea de com sortir-s'en. L'altre dia una pobre dona, que es veu que te la desgracia de viure en un carrer on hi discoteques i locals similars, es queixava en una carta al diari de que estava farta (ella i altres veïns) de avisar a la Guàrdia Urbana i de que se la traguessin del damunt amb evasives. Senzillament son impotents! Però questa realitat no es pot admetre públicament perquè seria un daltabaix.

Llavors l'únic pegat per mantenir la aparença d'una societat ordenada és "conscienciar" amb campanyes que qualsevol aprenent de màrqueting diria que son inútils perquè no toquen el target ni de aprop: "si us plau, senyors ciutadans, no pixin al carrer; no facin xivarri a la nit..." etc.

Clidice ha dit...

Diuen, els que en saben, que tot allò destinat a conscienciar només consciencia a qui ja n'està, de conscienciat. O sigui que estem gastant diners a balquena per conscienciar als conscienciats. Però això si, justifiquem un munt de pressupostos que, curiosament, si no es gastessin no serien dotats de nou. Per la qual cosa també quedaria evident que un munt de càrrecs són innecessaris. Per tant cal fer moltes campanyes de conscienciació. No fos cas que ens quedéssim sense la menjadora!

Miraculosa Miró ha dit...

Exacte! Ni més ni menys. Me'ls vaig llegir tots, els llibres que li feien llegir a la xiqueta a la ESO.

De fet, els que "conscienciem" som els de la meva generació, que ens van inculcar els "exàmens de consciència" primer, les "revisions de vida", després, "tenir la consciència tranquil·la"... Vaja que som com a germans del "Pepito Grillo".

En fi, dóna per tant aquesta entrada d'aviu que no pararíem! Penses en el teu fill, no? I ja sé que ho fareu com cregueu que hagueu de fer!
Salut hi hagi!

Chals Roig ha dit...

Sempre he pensat que l'educació és el camí, no només a l'escola, si no també en casa. Som molt còmodes, parlo en general, esperant que els demés siguin els que eduquen, els pares al col·legi, i els col·legis amb poc pressupost, i poca planificació. Hem confós el terme de prohibició amb el d'autoritat, i autoritat amb els nostres fills sempre hi ha que tindre. Ja us dic per a mi el problema és l'educació. La conscienciació comença en casa de cadascun.

GLÒRIA ha dit...

A nosaltres ens deien: Conciencia= Con ciencia o el que és el mateix: Coneixement, Sentit comú. Educar des de casa, des de l'escola fins que un mateix segueixi educant-se mentre visqui.
He aprofitat per revisar el post sobre Paul Celan i m'ha agradat molt. Els seus poemes fan mal a la consciència del món.
Salutacions, David!

Hasbarats ha dit...

Abans en deiem ADOCTRINAR. Però als totalitaris d'ara els fa una mica d'angúnia. Es lògic, ara viatgen, es dutxen, dissenyen, llegeixen més, fan algunes concessions, per comptes de caritat fan cooperació i han substituït els agitadors pels activistes. Adoctrinar és un verb una mica dur pels amics del políticament correcte. Concienciar és més chic, o més cool. Fins i tot, els més sofisticats fan servir "concientitzar", que ja és per cagar-s'hi.

Chals Roig ha dit...

Ja sé que no ve al cas, però una pregunta a Glòria, no conec a Paul Celan, però el que has dit d'ell m'interessa, que podria llegir d'ell?
Gràcies

GEMMA ha dit...

Doncs si David tens raó aquesta passa a ser una altra paraula d'aquestes que de tan emprar-la perd autoritat i es fa banal. Però no m'agrada generalitzar.

Salut, conscient!

GLÒRIA ha dit...

Chals Roig,
Paul Celan va deixar un testimoni poètic molt feridor sobre l'holocaust nazi que va viure en cru i en directe. A "amediavoz.com/celan.htm" hi pots llegir poesies diverses i a "seriealfa.com" demana "Fuga de la mort + Paul Celan" un poema impescindible que a l'enllaç esmentat hi figura també en altres idiomes.
No tinc constància de que s'hagi reeditat últimament.
Espero haver-te complagut.
Gràcies, David per deixar-me fer servir el teu espai.
Salutacions a tots, autor i llegidors!

GLÒRIA ha dit...

Chals Roig,
En aquest mateix blog pot llegir "Fuga de la mort". Demana "27 de gener o com reduir-ho tot a un dia", un post bell i colpidor com tot els que en David escriu.

David ha dit...

És evident que el millor d'aquest d'aquest blog són els comentaris que hi deixeu. Quin luxe! Gràcies!

Amb això dels "ni-nis" no te'n vas pas del tema, Mireia; hi té molt a veure. Jo no sé què s'hi ha de fer amb aquesta gent, el principal problema -i generalitzo, per tant m'equivoco- és que a casa ningú els ha sabut educar seguint aquests valors que anomenes. És preocupant, sí, però en tot cas la solució no vindrà de campanyes de conscienciació, això segur.

Ho has dit perfectament, Brian. No hi puc afegir res més: és exactament així. Subscric el teu comentari de dalt a baix.

Exacte, Clidice. Tu saps la quantitat de gent que viu de "conscienciar"? I la quantitat de diners malbaratats en díptics, tríptics, pòsters, anuncis... I trobo que en això la Generalitat és encara pitjor que els espanyols.

Això dels llibres de lectura de lectura a l'ESO, Miraculosa, donaria per a cinquanta posts. És una cosa tan infumable! Per un llibre que dius "Mira, no està malament", hi ha trenta pamflets disfressats de literatura que no s'aguanten per enlloc. I, sí, penso en el meu fill perquè això de conscienciar veig que cada cop ho proven amb nens més petits.

Totalment d'acord, Chals. Els pares tenen molta culpa de tot això. No sentiràs cap polític que ho digui perquè se li llançaria tothom a sobre, però és ben bé així.

Has trobat l'expressió màgica, Glòria: sentit comú! Amb això n'hi ha prou, però es veu que costa tant de trobar! I el que dius de Celan és dolorosament exacte. Salut!

És adoctrinar, Hasbarat, exacte. I vosaltres de desemmascarar aquests adoctrinadors -sobretot els periodístics- en teniu molta experiència.

Estic d'acord amb tu, Gemma: generalitzar és, molts cops, injust. I hi ha molta gent que tot això de "conscienciar" ho fa amb tota la bona fe del món! A mi em costa d'acusar-los de res; em refereixo més aviat als qui tenen un cert poder.

Glòria i Chals, m'encanta que utilitzeu aquest espai i si és per parlar de poesia i de Paul Celan, encara més!

Chals Roig ha dit...

Gràcies Glòria, fins un altra David. Aquest tema dona que pensar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA