¿I vas aconseguir allò que
volies d’aquesta vida?
Ho vaig aconseguir.
I què en volies?
Considerar-me estimat, sentir-me
estimat a la terra.
Raymond Carver
(traduït i traït per un servidor)
volies d’aquesta vida?
Ho vaig aconseguir.
I què en volies?
Considerar-me estimat, sentir-me
estimat a la terra.
Raymond Carver
(traduït i traït per un servidor)
.jpg)
11 comentaris:
Jo també ho voldria aconseguir, ves!
Gràcies de nou, David. Com aprenc!
En sabem tant de fer veure que no és aquest El nostre màxim deler, L'anhel dels anhels.I en quines vides tant ben ornamentades ens arribem a arreçerar d'aquesta veritat incòmode.
Quanta literatura és fruit d'aquest desig? I nosaltres,tot buscant-hi aquest recer,ens hi trobem aquest nostre desig ancestral,ben bé al davant dels narius...Fote't!,sembla dir la literatura(o la vida,que són bastant el mateix),allà on t'amaguis et trobaré,perquè,al final,sóc un reflex de tu mateix.
L'estimació, l'amor: El sentiment més noble i més sublim. Signo al costat de Mr. Carver i t'agraeïxo la traïció traduïda. Segur que l'autor n'estaria molt cofoi.
Amb afecte, David!
Qui no ho voldria, oi, Miraculosa? És el que diu en Lior: és tan evident que és el voldríem tots, que no s'entén que ens costi tant d'admetre.
Tens tota la raó del món i més, Lior. De fet, aquest desig de trascendència que hi ha darrere de tota expresssió literària és una manera de voler ser estimat, també.
Gràcies, Glòria. No hi pot haver res de més noble i sublim, efectivament. De fet, el poema es podria llegir a l'inversa perquè per considerar-nos estimats, hem d'estimar. Com de diferents serien les coses si tothom tingués presents diàriament poemes com aquest!
Diuen que García Márquez va dir: "escribo para que me quieran más mis amigos". Si ell que és tant estimat, encara no en te prou, què no voldrem els pobres mortals?
Bones festes i bon any.
siempre es un placer leer a Carver ¿verdad? en concreto este poema o reflexión siempre me ha encantado.
Felices fiestas David, que todo te vaya genial
Un abrazo
I que hi podem fer si l'amor és com una cigarreta? La kd lang te una versió d'aquesta cançó al seu cd Drag, que no es troba a la xarxa i que és una delicia.
Em sembla que el primer comentari em va quedar una mica sensibler.El post se'm va associar,just acabar-lo de llegir,amb el final de L'oncle Vània,que per vegades que el llegeixi sempre, sempre,em cou,i que és just el contrari del text de Carver;la ressignació a una vida sense amor.
Les meves disculpes.
... bones festes...
Ben trobada, la cita d'en García Márquez, Brian. Les connexions entre escriure i voler ser estimat són innegables, em sembla.
Bones festes i bon any!
Sí, Madison, Carver no decep. Bones festes per a tu també!
Moltes gràcies per la cigarreta, Lior. Tot i no fumar, m'ha encantat! I no t'has de disculpar de res! Només faltaria! A mi el teu post em va encantar, no el vaig trobar "sensibler" (i, encara que ho fos, va bé per compensar el teu costat "destraler"...)
Igualment, Ariadna!
Ja m'ho semblava que no podia passar per aquí nomes per dir "Bon any". Aquest text (gràcies per la traducció) m'ha tocat el cor. No conec Carver. Gràcies. És un pensament que tindré present. O més present. Mira que ara sembla que era ben fàcil pensar-ho però no ho havia pensat abans, almenys conscientment. Gràcies, David! I gràcies també a Lior perquè el seu primer comentari també m'ha agradat.
És que, ben sovint, sembla que faci vergonya parlar com ho fa Carver (clar que caldria tenir present en quines circumstàncies va escriure aquest poema: estava a punt de morir i ho sabia). No se m'acut cap altre desig millor, però. I el comentari del Lior és preciós, tens raó.
Salut Marta! (i estimació...)
Publica un comentari a l'entrada