dimecres, 8 de desembre de 2010

Antics contra moderns 14


18 comentaris:

Allau ha dit...

Definitivament antics: que no estic per gaires virgueries quan em faig tallar els cabells. A més, les perruqueries modernes em cohibeixen.

El missatger ha dit...

A Georgios no aniria ni cobrant.
I a Tony's no ho sé. Potser arriba Fredo, Frankie o Rocco amb una metralleta i...
Salut!

David ha dit...

És que la moderna, Allau, a més d'una perruqueria podria ser qualsevol altra cosa. L'altra només pot ser una perruqueria.

Caram, Missatger, no havia pensat en els possibles deutes d'en Tony! Amb la cara de bon jan que feia!

novesflors ha dit...

Giorgios... que fred!, que envernissat!, que poc autèntic!

Miraculosa Miró ha dit...

David, ves què et dic, que en el tema de barbers, et dono la raó!
(No t'hi acostumis ;-)))

David ha dit...

Oi que sí, Novesflors? Sembla més aviat un aeroport...

Oh, Miraculosa! Això s'ha de celebrar! No passa quasi mai que coincidim en aquestes comparacions, oi?

GLÒRIA ha dit...

És que el disseny actual és tan fred! Però m'agrada el nom: Georgios, un camperol, algú amb qui marcar-se un sirtaki.
La d'en Tony em porta la idea de la barberia universal com la que tenia el meu avi i també m'ha recordat aquella esplèndida pel·lícula dels Coen, la d'aquell home que mai no va ser allí.
Em quedo amb aquesta última, David.
Salutacions!

David ha dit...

No recordava la pel·lícula dels Coen que esmentes, Glòria, però és cert que hi surt una barberia semblant a la d'en Tony. De fet, n'hi ha unes quantes de bones pel·lícules ambientades en perruqueries. La més evident, suposo, és El marit de la perruquera.

marta (volar de nit) ha dit...

I d'aqui cent anys què passarà? Quines virtuts que ara molts no sabem veure, altres veuran? Quin nou horror vindrà que allò antic sovint torna tan bonic?

Lior ha dit...

Es que has posat dos exemples extremadament oposats.La major part de barberies clàssiquessón depriments i bona part de les modernes es deixen veure sense ferir gaire la sensibilitat. Trobo que critiqueu la -pretesa-ultramodernor també amb prejudicis. Avui els negocis volen oferir experiències sensorials com a mitjà per captar i mantenir la clientela,i si la clientela te el gust que te... La meva és La de l'Anthony Llobet a la República de Gràcia.
Una pregunta David,estic buscant la cançó La gent solitària,que em sembla que canta en Branimir Štulić,però sóc incapaç de trobar-ne el titol en eslovè (he provat el google tranlator).
He estat rellegint La neu de l'any passat de l'Aleš Debeljak arran d'un post teu que m'hi va fer pensar i l'he repescat.

algú m'estima
algú somia amb mi
em mira d'amagat
però no sé qui és
algú m'estima
mentre em perdo per la ciutat
travessa el carrer com jo
examino la multitud
observo el món
algú em busca
però no sé on
algú m'estima
m'ofereix l'ànima
algú és estranjer
igual com jo
no et paris
el llum de neó
et delata
el desig als ulls
aquest vespre
torna a preguntar per mi
posa les mans a les butxaques
i endinsa't en la nit
(suposo que la traducció és de la Simona Skrabec)
Mentrestant et deixo un parell de cançons pel cap de setmana de la Maria Bethânia,perquè les puguis criticar...

http://www.youtube.com/watch?v=P8BIpRfB1vU http://www.youtube.com/watch?v=NdrfjuNr5Es

Txals ha dit...

Antics, per suposat, amb el seu aroma a escuma d'afaitar i les seves intervius en el revister, je je.
Salut!!!. M'encanta aquesta secció

unatrobadora ha dit...

Ufff...és que un sembla el prestamista local i l'altre la gran entitat bancària despersonalitzada que et robarà els diners però en comptes de diners, cabells...!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Serà possible que ni les barberies semblin barberies!

Realment, els efectes colaterals de les barberies de sempre (llocs de xerrada, lectura, distracció i bon safareig) dificilment es podran experimentar en aquesta mena d'oficines bancàries o de rebedors de centrals termonuclears de la fotografia de la dreta.

M'agrada la secció "antics contra modens", una de les perles d'aquest bloc !

i ... ara que hi penso, pobre de mi, no recordo quan va ser la darrera vegada que vaig anar al barber ... de què estic parlant ? Sort de la meva mare. Ella m'escurça els quatre pels que em queden.

acudit fàcil ha dit...

podriem dir que a la perruqueria antiga en tallen el pel i a la moderna el prenen

David ha dit...

Molt bona pregunta, Marta. Me la faig sovint. Si allò que fa temps era quotidià i, per què no dir-ho, vulgar, ara sembla molt més autèntic que el que se'ns proposa com a nou, no sé què passarà d'aquí a 100 anys. Sort que no hi seré.

Bé, confesso, Lior, que això dels Antics contra moderns m'ho faig venir bé i que admeto certa manipulació en la tria d'imatges. Però segur que entens el rerefons de la petita manipulació. Ara, no crec que la clientela tingui res a veure amb el que se'ls ofereix.
Em sap greu no poder ajudar-te amb la cançó que anomenes d'en Branimir Štulić. No sé com es diu en eslovè. He estat cercant pel You Tube, però no me n'he sortit.
I ara em fas dubtar: la traducció d'aquest magnífic poema de l'Aleš Debeljak no sé si és de la Simona Skrabek o del Xavier Farré (en tot cas hauríem d'homenatjar-los a tots dos per acostar-nos a artistes tan extraordinaris com en Debeljak i molts altres).
I sobre la senyora Bethania, què et puc dir? És tranquil·leta, això sí. (I t'agraeixo que me la facis escoltar un divendres al vespre, que és quan necessito molta tranquil·litat).
Salutacions!

David ha dit...

Salut i gràcies, Txals! Ep, no crec que l'amic Tony tingués cap Interviú al seu local, potser algun exemplar vintage d'alguna revista local semblant... Ara que ho dius, m'imagino alguna revista amb pin-ups per allà sobre.

Un bon símil, Trobadora. Sí que recorda un banc, la perruqueria d'en Georgios, sí...

Estem d'acord, Àngel. Jo sempre provo de centrar-me amb les diferències estètiques, però és evident que hi ha molt més. No és per fer demagògia barata, però és cert que la perruqueria de tota la vida és molt més que una perruqueria. I ara ve el moment que em temia: jo també fa molt de temps que no trepitjo cap barberia i em sembla que pel mateix motiu que tu...

Acudit fàcil? Potser sí, però encertat. En un lloc fan el que se suposa que han de fer (més o menys bé) i a l'altre t'enlluernen tant amb l'espai que quan en surts, a banda de trobar a faltar cabells, deus trobar a faltar la cartera, també.

Lior ha dit...

David,la cançó no és d'en Debeljak i la traducció l'he atribuïda a la Simona Škrabec perquè no en cita el traductor-o jo no l'he sabut veure-.
M'apunto a l'homenatge als traductors!
Tinc una adol·lescent corrent per casa els caps de setmana adicta, entre d'altres,a les Macedònia.Amb aquesta sensibilitat musical teva, t'hauràs d'anar fent a l'idea que el petardot que tens per casa un dia es farà gran,i si no surt tant sofisticat com el papa...%-s al·lucinaràs! Ja pots emmagatzemar música tranquileta, tones de paciència i taps per les orelles,per quan t'arribi la tempesta. :-)))
Ja he vist que ets amic d'en Xavier Farré-quin luxe!-.Està molt enfeinat últimament,per això no he gosat demanar-li pel poema.
Gràcies i bon cap de setmana!

David ha dit...

Caram, quin èxit, o sigui que ho he entès tot a l'inrevés.
Has dit "Macedònia"? Lior, t'admiro. Molt. I sense ironia. No vull ni pensar què escoltarà el barrufet feliç que tinc per aquí quan sigui més gran. Ja ho diuen: a cal sabater, sabates de fusta... tant de bo el refranyer s'equivoqui.
I d'en Xavier Farré en sóc admirador.
Bon cap de setmana, Lior! I gràcies a tu!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA