dimecres, 15 de desembre de 2010

La gota, el vidre i Mr. Baskerville

Amable lector, et demano un segon de pausa. Per un moment fixem-nos en la forma i no en el contingut. Mirem la gota que baixa pel vidre en lloc de l’home que posa el peu en un bassal al mig de la vorera. Ja? Perfecte. El millor seria, segurament, una tipografia que ens permeti de veure l’home amb el camal xop al mig de la vorera i que, alhora, quan ens fixem en el vidre, ens mostri una gota elegant i bonica. Ara aquesta gota es diu Georgia i fa una mica d'ombra a l'omnipresent Times New Roman.
I, encara que pugui semblar el contrari, no ens penséssim pas que la gota al vidre és una qüestió superficial; no! Hi ha incondicionals de tipus determinats de lletres i també hi ha hooligans que n’odien profundament d’altres (sembla que darrerament la que provoca més rebuig és una tal Comic Sans).
I per acabar, tres apunts breus:
1) La Fraktur va ser utilitzada pels nazis fins que es van adonar que ni ells l'entenien.
2) L'Albertus (creada pel senyor Berthold Wolpe) ha presidit algunes de les cobertes de llibres més elegants que coneixem.
3) Recomanació final: Just My Type: A Book About Fonts, de Simon Garfield.


El cos de Baskerville (broma que no hem pogut evitar i per la qual demanem disculpes).

22 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Hahaha (a mi m'ha fet gràcia, ves).
Amb el Just my type m'acabes de solucionar el regal de Nadal de l'Allau! Gràcies.

GEMMA ha dit...

Carai quin relat!

Trobo molt interessant el món de la tipografia i cal.ligrafia, és disseny i m'encanta per tant.

SU ha dit...

Puc dir-ho? Et seguiria llegint encara que els nazis rectifiquessin!

Ara, és cert que el món de les tipografies és apassionant...

Salut,

Amable lectorA

Clidice ha dit...

Genial el "cos" de Baskerville ;) i, si, mort a la Comic Sans. Un altre malalt de lletres sembla no? :)

David ha dit...

Gràcies, Matilde. La facècia en si és una mica absurda, però cal tenir en compte l'hora en que se'm va acudir...
I no cridis gaire que l'Allau acostuma a passar per aquí...

És un món apassionant, Gemma. I esbrinar l'origen de cada tipus de lletra és una font (valgui la redundància) inesgotable d'anècdotes.

Pots dir el que vulguis SU! Ets una molt amable lectora.

Gràcies, Clidice, una altra molt amable lectora. Ui, una altra enemiga de la Comic Sans. És cert que se n'abusa, oi? I, sí, molt malalt. Incurable, de fet.

Allau ha dit...

David, no acabo d'entendre què vols dir amb aquest apunt, apart de revelar que ets un altre addicte a la tipografia. Però m'has fet pensar que ja toca que escrigui el meu post anual contra la comic sans. Gràcies!

David ha dit...

Entenc que no l'entenguis, Allau, perquè jo, com més me'l llegeixo, menys em convenç, aquest apunt. El que volia fer era referir-me a la forma que té allò que llegim (la gota del vidre) i relacionar-ho amb allò que vol dir (allò que veiem més enllà del vidre). És allò tan antic de significat i significant però afegint-hi la tipografia.
Esperaré la crítica anual a la Comic sans amb molte ganes!

novesflors ha dit...

Bé, es veu que la gota de vidre m'agrada molt perquè hi ha tipus de lletres que no m'agraden gens. La Comic sans, per exemple, xD.

unatrobadora ha dit...

Això dels tipus de lletra...puc passar-me hores mirant de trobar allò que més m'agrada quan decideixo canviar d'estil. I la Comic Sans...tinc uns quants amics que la odien tant que semblen un ràdar de detecció de Comic Sans i és que molesta moltíssim, ho de reconèixer!

GLÒRIA ha dit...

David,
No entenc el perquè del cos de Baskerville. Estic allò que en deien "orsay". La comic sans cansa perquè se n'ha abusat molt. Jo no sóc capriciosa. Busco la lletra clara, de bon escriure i llegir. És clar que l'estètica també importa.
Amb el gran afecte d'una addicta incoscient de l'Arial 12.

David ha dit...

És una bestiesa, Glòria: aquest senyor de la imatge és John Baskerville, el creador de la lletra que du el seu nom. He provat de fer un joc de paraules entre el cos d'aquest senyor que es pot més o menys veure al quadre i el relat "El gos de Basekerville" de l'Arthur Conan Doyle. A més, la paraula "cos" parlant de tipografia és adequada. Doncs això: una bestiesa.
L'estètica és important, és clar, hem de poder llegir sense que la tipograia hi interfereixi i, alhora, quan ens fixem en el tipus de lletra ens ha de semblar elegant. L'Arial és un clàssic, també.
Salut!

Allau ha dit...

Disculpa, David, però l'Arial NO és un clàssic. L'Arial és una invenció de Microsoft, creada a partir de l'Helvètica (que sí que és un clàssic). Pel seu caràcter derivatiu, no és gens apreciada pels tipògrafs, tot i que potser a la llarga sí que esdevindrà clàssica.

David ha dit...

Estàs més que disculpat, Allau, només faltaria. No ho sabia que fos un derivat de l'Helvètica. Jo la veig com un clàssic dins del món de la informàtica, però és cert que parlàvem de tipografia en general, i en aquest context la paraula "clàssic" no li escau(tampoc no sabia que fos una invenció de Microsoft, per cert). Moltes gràcies per la correcció!

Lior ha dit...

No sabia que la Georgia a més de ser bonica sonés tant bé.
La comic sans és aquesta dels anuncis de botifarrades populars i caminades populars i dels cursos de macramé al casal de la vila,oi? Si tingués vint anys menys,jo també em faria hooligan anti-comic sans.És a la tipografia el que la Belen Esteban a la elegansia,el porte i la distinsión.
L'Albertus és my kind of type.
I no penso demanar disculpes per haver disfrutat amb el cos d'en Barkerville.Es que a mi aquestes perruques em perden... :-)))

Brian ha dit...

Deliciosa aquesta Rainy Night In Georgia de Brook Benton. Si a la comic sans li poguérem associar una cançó tan bonica potser no se'ns faria tant antipàtica :)

David ha dit...

Veig, Novesflors i Trobadora, que la pobra Comic Sans tampoc no és santa de la vostra devoció. A mi tampoc no se m'acut cap argument per a defensar-la.

M'agrada el teu paral·lelisme, Lior. Em sembla que per aquí n'hi ha molts que el subscriurien. I sí que sona bé, la Georgia, sí (i és tranquil·leta!). I entre la depilació aquella estranya i la perruca, estimat Lior, no sé què pensar...

Potser sí, Brian. Però em sembla que els hooligans no es deixarien entendrir per cap cançó: són terribles!

Lior ha dit...

Com que entre les meves flaques no n'hi ha cap per cap mena de depilació,ni de cap altra mena de gust pel dolor-hi pots ben pujar de peus,de mans,de cap i de cul-,ni tampoc per perruques casposes,el que em sap greu de debò és que puguis mal pensar sense fonament.Em temo que tot és per aquest sentit de l'humor destralerot meu.Ara,que mentre te la passis bé pensant en mi,pensa el que vulguis.

David ha dit...

Va, home, que era broma! Si em fa molta gràcia el teu sentit de l'humor "destralot"!

Miraculosa Miró ha dit...

Tan entenedora que la trobava la Comic Sans per als estrangers de grafia no llatina! La vaig haver de deixar quan vaig veure la brama que corria!

Ja deus saber que... la Adobe Caslon fou usada en la impressió de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica el 1776.

Bones festes a tots!

David ha dit...

Ja ho veus, noia, doncs es veu que no està gens ben considerada.
I no ho sabia, això de l'Adobe Caslon... amb aquest post n'he après unes quantes de coses, gràcies als vostres comentaris.
Bones festes, Miraculosa!

Miraculosa Miró ha dit...

Mireu:
Comic Sans

David ha dit...

Molt bo, Miraculosa! A veure qui és el valent que la fa servir, ara, aquesta lletra...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA