dimarts, 28 de desembre de 2010

Una solitud massa sorollosa

Fa trenta-cinc anys que Haňt’a premsa llibres (a corona el quilo) en un soterrani ple de ratolins de Praga. Però en Haňt’a no és un premsador qualsevol: li agrada llegir (sobretot Kant) i és per això que, sempre que pot, de tot el que li arriba en salva allò que li crida més l’atenció i s'ho endú al seu pis. Allà, apilats, en desenes de prestatges torts hi guarda dues tones de llibres.
Haňt’a estima la seva feina perquè és capaç de trobar-hi petites escletxes de felicitat. La seva obra consisteix a embellir cada paquet de llibres premsats amb alguna de les joies literàries que de tant en tant li arriben. És per això que un cop col·locada tota aquella massa informe a la màquina engolidora i abans de prémer el botó de color verd, desa, curosament, a dalt de tot aquell embalum de paper, un exemplar únic que donarà singularitat a cada bala de paper premsat. De vegades, en lloc d’un llibre, allò que distingirà cada bala de paper de l’altra seran làmines de Van Gogh, Rembrandt o Gauguin.
A Una solitud massa sorollosa, Bohumil Hrabal (1914-1997) ens presenta un personatge senzill, «culte per força», enamorat dels llibres i depassat per l’eficiència d’això que en diuen progrés. També hi apareixen poetes que obliguen la gent a llegir els seus poemes a punta de ganivet, noies propenses a fer el ridícul (com més escatòlogic, millor), ferroviaris retirats que munten estacions fictícies al jardí de casa seva, gitanes innocentment seductores... La prosa de Hrabal és poesia de taverna.
Se m'acut, finalment, que Una solitud massa sorollosa és una novel·la ideal pels que ens mirem de reüll i amb recança aquestes pantalletes que anomenen ebooks, el triomf de les quals no veuran, per sort, ni Haňt’a ni Hrabal.
(M’adono que no sé escriure ressenyes. Tanmateix, el llibre val molt la pena, de debò.)

25 comentaris:

Lior ha dit...

Ai,pobret!Ara resulta que no saps ressenyar llibres.És per això que aquesta setmana mateix sortirè a comprar-lo;perquè me l'has venut malament i jo sóc litero-masso.Que porta tralla per fuetejar-te mentre el llegeixes? (Ho veus? Ja m'has tret el destraler.Això no em passa a ca la Miraculosa!).On si podries explaiar-te un micona,és en la definició de la seva prosa,La prosa de Hrabal és poesia de taverna.Aquesta definició m'agrada i a la vegada em fa una certa basarda(sensible i poruc que és un servidor.A part de destraler,és clar).

David ha dit...

Bé, no pretenia sonar autocompassiu, Lior, és que havia acabat de rellegir Una solitud massa sorollosa i em va semblar que el que n'havia escrit no feia prou justícia a aquesta obra. Ara, si el comentari final ha servit per fer sortir el teu costat destraler, ja en tinc prou.
Per "prosa de teverna" volia dir que les obres de Hrabal beuen (mai més ben dit) directament d'anècdotes que sentia a les seves tavernes preferides de Praga. Tenen un component oral molt gran.
Ei, i m'agrada com aprofites per enriquir musicalment aquest blog! Blitzkrieg Bop!!! No tinc paraules... En Graham també m'agrada, el primer no el coneixia, potser és massa tranquil·let per mi... :)
Salut Lior!

Mireia ha dit...

Què no saps fer ressenyes, David???

D'en Hrabal recordo haver llegit una ressenya del gran Triadú on posava força bé la novel.la (cosa que diu molt d'ella perquè el mesttre Triadú era ben i ben crític), però no sé quina era.

Demà vaig a la llibreria a per una bona comanda de llibres.

Bones lectures, David

polaroid mental ha dit...

"Haňt’a estima la seva feina perquè és capaç de trobar-hi petites escletxes de felicitat." amb frases així, aquest llibre promet molt. Benvingut a la llista de per llegir.

Miraculosa Miró ha dit...

Jo me n'he endut uns quants cap a l'Orient per llegir. Si no són comprats després de llegir uns ressenya teva, no sé pas com han aparegut a la pila.
Mireia, aquest xicot ens arruinarà :-)
Lior, "progresses adequadament" amb l'HTML. I la música!

David ha dit...

Bones lectures, Mireia! No sabia que en Triadú hagués elogiat Hrabal. Jo no puc ser objectiu quan es tracta d'un escriptor que m'agrada tant com ell.

Espero que t'agradi, Polaroid. És ben cert que sovint costa trobar aquesta escletxa, oi?

Cap a l'Orient, Miraculosa? Quina sort! Amb això de l'HTML, en Lior em té intrigat. Jo encara no sé com fer-ho i això que m'ho han explicat no sé quants cops...

viu i llegeix ha dit...

m'agraden les ressenyes que no ho semblen , ja que normalemnt estan escrites amb el cor i amb l'entusiasme que desperta l'obra. Hrabal també m'agrada molt i aquesta no la coneixia, o sigui que va de pet a la llista de pendents. Bones festes i bon any

Lior ha dit...

Senyor Xamfrà,senyor Xamfrà!Jo ja he fet els deures;que m'aprobaràaaaa? La senyo Mioraculosa ho ha feeeet... :-))
Només el primer capítol del llibre el justifica tot.No l'he acabat encara perquè m'he estat rellegint aquest començament, literalment (i ja em perdonareu si l'adjectiu sona pompós) corprenedor.
Estem tant acostumats a estar alfabetitzats,que en perdem la consciència i tot.No sé quantes vegades he donat les gràcies de estar-ne,llegint aquest capítol! I de tenir aquesta adicció i no d'altres.
Mai a la vida m'havia passat pel cap que a l'ànima d'un se l'hi pogués posar nom.Des d'avui la meva ja en te,i és diu,naturalment,Hant'a.

Que ens portaràs algun regalet de l'orient,Miraculosa?

La resta la deixo a l'Andreu Vidal:


SUB-LÀBARUM

A Gérard Labrunie

Estranya guerra
la d'aquell que batalla solitari,
sense exèrcit ni amic, sense recer.
I en alta nit, cansat, de fosques ebri,
amb la mateixa cura
vigila l'estelada i l'adversari,
les ombres i la son;
i sent, rera l'espès fullatge, dèbil,
l'aspra remor de l'aigua repetint:
"No venceràs... tot és efímer
deliri que t'amara, cega follia..."
I entre les negres branques,
on el rou reblaneix
la sang resseca dels que han mort,
escolta el vent, missatger exacte:
"Mai no coneixeràs derrota
ni glòria ni fi."

GLÒRIA ha dit...

No he llegit a Hrabal i no serà perquè no n'hagi sentit parlar bé des de fa anys.
Vist que ara en parles tu, sempre tan entusiasta de la literatura txeca, l'anoto a la llarga llista que m'espera.
Jo l'únic escriptor que he tingut, relacionat amb Praga, ha estat Kafka tot i que darrerement i, gràcies a una recomanació que et vaig demanar, vaig conèixer Ivan Klima en Amor i Brossa, un llibre excel·lent del qual te'n dec la lectura.
Amb afecte!
P.S. Sort que no saps fer ressenyes!!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ja ho diuen els altres comentaristes. No saps ressenyar ? Home, aquesta si que és bona. Ahir estava a la Central i quan em vaig aturar davant de l'apartat de literatura centreeuropea, resulta que intentava ubicar algunes de les teves ressenyes en alguns llibres que anava remenant del J.Roth i afins. Ai ! però si ets un referent, almenys així ho veig quan visito el teu blog.
Per cert, ara que consulto el teu blog amb els auriculars posats, he clicat Teenage Fan Club que penjaven de la banda dreta del teu blog i ara he enllestit la teva ressenya del Hrabal. Un doble exercici de ressenya i audició. Bon any 2011.

David ha dit...

Bones festes i bon any, igualment, Viu i llegeix! T'asseguro que les escric provant de ser tan poc objectiu com puc, les ressenyes, és per això que, de vegades, no m'acaben de convèncer. Si t'agrada Hrabal, aquest llibre no et decebrà, t'ho asseguro.

No saps com m'alegra que t'hagi corprès tant el primer capítol, Lior! Compartim addicció, a més. El poema de l'Andreu Vidal m'ha recordat allò de "Vanitat de vanitats..." però en clau bèl·lica que és potser la situació on més evident es fa l'estupidesa de tot plegat. Gràcies per enriquir aquest blog tan sovint, Lior, t'ho dic molt sincerament.

Ivan Klíma, Glòria! Quin altre... és que no acabaríem mai... Fa poc n'he llegit L'esperit de Praga que és un recull d'articles i conferències seus que val molt la pena, també. Salut!

David ha dit...

Bon any, Àngel! Moltes gràcies. Ara que parles de La Central, hi he d'anar que ja deu fer uns quants dies que no hi passo i això no és bo per la salut. Dels Teenage Fanclub en volia escriure algun post però m'agraden tant que no sé per on començar, el millor és escoltar-los, em sembla.
Salut!

Lior ha dit...

Al contrari del que diu la Miraculosa,allò que sóm tant cultes 8-|,pel que a mi respecta,el que sóc és un remenacues-de-mercat(en en bon sentit) literari i,simplement, m'agrada veure i fer circular el generu.O sigui que,aquí,ens enriquim tots gràcies a tu i a tota la colla.
I un molt bon any,ple d'aventures,ple de coneixences...

novesflors ha dit...

En prenc nota.
FELIÇ ANY NOU, i reflexiu i llegidor i poètic. I familiar.

unatrobadora ha dit...

D'acord amb tota la resta. Que no saps ressenyar? A mi em ve molt i molt de gust aquesta poesia de taverna que recomanes així que m'hi fixaré en la propera visita a la central. Què heroic aquest home que salva llibres de la premsa...bona manera de començar el 2011. Bon any!

marta (volar de nit) ha dit...

Hola David! Vinc per desitjar-te un bon 2011 :)

David ha dit...

Què vol dir ser culte, Lior? Jo no ho sé. Bé, suposo que George Steiner és culte, per tant, jo, no.
Molt bon any per a tu també, Lior.

Bon any, Novesflors. No se m'acut cap desig millor que el que em fas arribar! Igualment!

Bon any, Trobadora! Si llegeixes aquest llibre, espero que em diguis què t'ha semblat. En Hanta és un heroi dels de debò, o sigui d'aquells que no coneix ningú.

Moltes gràcia, Marta! Que tinguis un molt bon any, també, i que continuïs escrivint tan bé com fins ara.

Lior ha dit...

Jo tampoc tinc clar que vol dir ser culte -a on comença i a on acaba?-,però em ve al cap en Joan Francesc Mira, que a més a més ,és savi.I això vol dir munts de coneixements i bona gestió d'aquests-dit molt tècnicament-. I aquí és on flaquegen tants intel·lectuals cultes.
Vaig penjar el poema d'en Vidal perquè, a part de recordar-me en Hant'a, l'hauria pogut pogut escriure ell, encara que ell no escrigui.
Ja veig que amb Els Ramones t'he trobat el punt G musical. Ara ja sé a on he de tocar...

digue'm ariadna ha dit...

... I en acabar de llegir el teu escrit, em pregunto què vol dir "escriure ressenyes"? (estic acabant de llegir un llibre que podriem dir que té relació amb aquest tema) ... Fa poc vaig tornar a llegir una novel.la d'Hrabal, tot un plaer retrobar-se de nou amb la seva prosa, així que prenc bona nota d'Una solitud massa sorollosa...
... Feliç any nou...

Txals ha dit...

Si tu no saps escriure ressenyes... caldrà que ens retirem tots!!! ja ja.
Eres bo tio.
Salut i feliç any

David ha dit...

Jo me n'anava ben lluny a cercar algú culte i tens raó, Lior, que no calia, en Mira és un exemple perfecte d'algú que es pot definir com a culte.
Sobre els Ramonets, encara que es passessin tota la seva carrera fent la meteixa cançó, també tens raó... punt dèbil. Hey, ho, let's go!

Molt bon any, Ariadna! Jo per "ressenya" entenc això que, de vegades, trobem a les revistes que parlen de llibres. N'hi ha que són millors que el llibre de què parlen (ara penso en moltes que apareixen a Literary Review).

Gràcies, Txals. Molt bon any!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ep...una variable esportiva...

sortim del forat...

http://www.whufc.com/page/LeagueTable/0,,12562,00.html

i ara, a seguir llegint.

salutacions 2011

David ha dit...

Ep! Bona manera de començar l'any! A veure si la cosa es manté així, oi, Àngel?
Salutacions i bon any!

estretdebering ha dit...

Tinc una relació molt especial amb aquest llibre: el vaig llegir unes quantes vegades en poc temps, i és el llibre que més vegades he comprat, per a regalar-lo i per a perdre'l a metros, autobusos i trens de mitja Europa.
La relació de Hant'a amb la cervesa és un interessant retrat de la República Txeca.
Bon any, per cert, i fins aviat!

David ha dit...

És un molt bon regal, Sònia! I tens tota la raó, en aquest llibre la manera com Hrabal parla de la cervesa és quasi confegint-li propietats màgiques que permeten a Hanta entendre molt millor el que llegeix. Hanta beu per veure-hi més bé, no pas per emborratxar-se.
Molt bon any i, sí, fins molt aviat!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA