Nissen Piczenik és un comerciant de coralls de la ciutat de Progrody. Està enamorat de la seva feina. Coneix totes les varietats de coralls que hi ha al món i sap que, a banda, de la seva bellesa, tenen propietats màgiques, la primera i més evident de les quals és que les pageses de la zona se senten més atractives quan pengen alguna d’aquestes branquetes marines al voltant del seus colls. És per això que, a casa seva, s’està tota la nit polint peces de corall. El negoci rutlla, ell fa el que li agrada i a Progrody i als seus voltants tothom el coneix i el respecta. Es pot demanar res més?
Doncs es veu que sí. El nostre amic artesà no està del tot satisfet. Hi ha una cosa que no el deixa viure del tot en pau. Resulta que mai no ha vist el mar i, no sap ben bé perquè, està convençut que si el veiés les coses encara li anirien més bé. I arriba un dia en què aconsegueix de veure l’oceà; aquell lloc on, gràcies al Leviatan, creixen aquests animals multiformes i vermells que, segons l’opinió d’en Piczenik, fingeixen ser arbres i plantes per evitar l’atac dels taurons. Però quan torna al seu poble, vés a saber perquè, arriba la temptació: i si barregéssim coralls autèntics amb coralls falsos? Oi que el negoci rutllaria encara més bé?
El leviatan és un breu relat (52 pàgines en l’edició espanyola de Siruela) en el qual Joseph Roth ens avisa dels mals que esperen als qui traeixen els seus somnis. Per tant no demanaré cap subvenció per publicar El funàmbul.
Doncs es veu que sí. El nostre amic artesà no està del tot satisfet. Hi ha una cosa que no el deixa viure del tot en pau. Resulta que mai no ha vist el mar i, no sap ben bé perquè, està convençut que si el veiés les coses encara li anirien més bé. I arriba un dia en què aconsegueix de veure l’oceà; aquell lloc on, gràcies al Leviatan, creixen aquests animals multiformes i vermells que, segons l’opinió d’en Piczenik, fingeixen ser arbres i plantes per evitar l’atac dels taurons. Però quan torna al seu poble, vés a saber perquè, arriba la temptació: i si barregéssim coralls autèntics amb coralls falsos? Oi que el negoci rutllaria encara més bé?
El leviatan és un breu relat (52 pàgines en l’edició espanyola de Siruela) en el qual Joseph Roth ens avisa dels mals que esperen als qui traeixen els seus somnis. Per tant no demanaré cap subvenció per publicar El funàmbul.
.jpg)
17 comentaris:
És allò de: "si vols estar ben servit fes-te tu matix el llit" que deia la meva àvia...
Visca el funàmbul!
No fa gaire vaig llegir uns articles de Joseph Roth publicats al llibre 'Primavera de café', editat per Acantilado. Em va fascinar la seva manera d'escriure. Gràcies pel comentari, ho tindré present a l'hora de triar una novela seva.
L’art està fet de somnis, així que trair a uns equival a trair els altres, com a mínim segons el meu parer.
A més, un funàmbul ha de passar la maroma. El perill és la gràcia –i l’art.
Així que ànims i a passar la maroma.
L'alicient del funàmbul és el fet d'actuar sense xarxa.
Les àvies sempre acaben tenint raó, Ferran. Visca! (t'escric aviat, by the way).
Ui, Sílvia, d'en Roth hi ha tant per triar. Els entesos diuen que era millor articulista que novel·lista però a mi m'agrada tot el que va escriure. T'ho recomano tot, d'ell. Ara, La llegenda del Sant Bevedor seria un bon lloc per continuar. Salut i gràcies pel comentari!
Passarem el que calgui, Missatger. I, a més a més, provarem de no trair res. I si no pot ser, doncs ho reconeixerem: "Amics, el funàmbul s'ho ha repensat." De moment s'enfila molt a poc a poc a l'edifici.
Exacte, Allau. La castanya pot ser monumental, però haurà valgut la pena.
És increible la raó que té Joseph Roth amb el seu relat.
A més a més per a mi el mar hem dona una sensació d'assosec molt gran, no és d'estranyar l'impressió de Nissen Piczenik al veure'l
Els somnis és l'únic que podem tenir sempre al llarg de la vida. Un mal negoci trair-los.
Jo vaig comprar el llibre d'articles que esmenta la Sílvia (precisament atreta per un article seu al blog), per`po encara espera el seu torn.
Estem d'acord, Novesflors. Ara, que si algun somni es fa realitat, aleshores ja és massa...
Ui,conec aquestes llistes d'espera... per aquí a prop entinc unes quantes, Mireia.
Què bona aquesta declaració de principis lligada amb el Joseph Roth.
Gràcies, Marta.
Joseph Roth...l'haig de llegir i no sé entrar en altra Roth que no sigui en Philip.
És igual que el funámbil s'enfili a poc a poc. El cas és que s'enfili. Som molts els que aplaudirem quan arribi a la fita.
Ai, Glòria, amb en Philip tampoc no sabria ser gens objectiu. Tinc el seu darrer llibre ("Nemesis") a dalt de tot de la pila de lectures pendents. Un parell de dies i m'hi poso (per cert, espero que em convenci més que "The Humbling").
Gràcies pels ànims, Glòria.
Estimat Pingüí, no havia vist el teu comentari, disculpa'm. És cert que, de lluny sobretot, el mar pot arribar a tranquil·litzar, encara que en conec alguns que aquella immensitat blava acaba posant bastant nerviosos.
Bon any! (i ja pots anar preparant nous trucs de màgia que els teus fans els esperem!)
ja se sap, que les trampes crean "mal Karma" i torna contra el trampós...em llegiré el llibre...
Que bé, en Roth en estat de gràcia... aquests dies m'he firat de miniatures literàries i, entre ells, el Joseph Roth (Judíos errantes -l'acabo de llegir aquesta tarda- i ara m'espera Hotel Savoy).
El primer llibre que vaig llegir d'ell fou "la cripta de los capuchinos", em va agradar tant que vaig fer el mateix amb Fuga sin Fin, La leyenda del santo bebedor, Job, i els seus escrits i temes d'assaig memorialistic...un continuum de lectures de Roth per acabar el segle XX. També recordo molt bé i vull repassar aquell preciós exemplar de Siruela de "el peso falso" (perdoneu els títols en castellà, però encara no he llegit Roth en la nostra llengua).
De tot això en farà uns dotze o tretze anys i la filera d'escriptors centreeuropeus, molts d'ells jueus
orientals o occidentals (com li agradava dir a Roth), austrohongaresos, eslaus i "tutti quanti", va anar creixent i creixent a la meva biblioteca i ara, anys després, em fa il·lusió visitar aquesta finestra i trobar sovint més referències al "pare" Roth.
Una anecdota curiosa és que vaig descobrir Roth arran d'una cita seva que acompanyava una necrològica sobre un sindicalista català que apareixia en un diari. No la recordo però em va agradar tant que em vaig comprar "La cripta...). Curiosa i providencial troballa!
bé, Torno al llibre, repassaré algunes frases que he marcat amb el llapis.
Salut!
Espero que t'agradi, Aris. I, sí, les traïcions són boomerangs perillosos.
Ep, Àngel! "Jueus errants" (jo ja m'he cansat de posar els títols en castellà, tant me fa si no existeixen en català), és un molt bon llibre i estic segur que "Hotel Savoy" t'agradarà. Jo em vaig estrenar amb "La marxa Radetzky" i va ser un enamorament instantani amb aquest escriptor.
I m'interessa molt la connexió catalana d'en Roth! Això s'ha de buscar! Ara mateix m'hi poso!
Salut, Àngel!
Publica un comentari a l'entrada