dimecres, 17 d’agost de 2011

Bruixes

Hi havia una vegada una noia bellíssima. Es deia Agnès Bernauer, era filla del barber d’Augsburg i la van assassinar quan tenia vint-i-cinc anys. El 12 d’octubre de 1435, el duc Ernest de Baviera la va fer ofegar al Danubi. I per què? Doncs perquè la noia s’havia casat amb Albert, fill del duc, i, a causa del seu carisma i origen humil, representava un perill per la política dinàstica i, per tant, per l’ordre de la regió. Agnès va ser acusada de bruixeria i ja està. Bé, «ja està» no, perquè va costar molt d’ofegar-la. Es veu que es resistia i li van haver de lligar els cabells en un tronc que van clavar al fons del riu. Compungit ―algunes fonts escriuen «sincerament compungit»―, Ernest va fer construir un monument fúnebre en honor a la noia. Ja no hi havia perill. 
I l’Albert? Diuen que, al principi, es va enfadar molt però, com que era un noi pragmàtic i un bon fill, es va casar amb una noia més del seu estatus i va heretar el ducat sense cap problema.
Si a algú tot plegat li recorda una història una mica més contemporània, que esborri aquesta associació d'idees de la seva ment ara mateix.

4 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

No seria descabellada l'associació amb una història de fa pocs anys...Aquesta trista història, la que tu ens recordes, surt a El Danubi evocada per Magris. M'ha agradat molt com l'expliques i he tornat a pensar de Magris a David, que trist!

T'he deixat un comentari en el post anterior que no hi havia arribat a temps.

David ha dit...

A mi, que vols que et digui, em sembla molt més tràgica la de 1435. Potser ho fa el pas del temps, que fa que esdeveniments històrics es perecebin com si fossin més autèntics que fets ocorreguts fa poc.
De fet, la història la vaig llegir a El Danubi, com tu, Glòria. Llibre de llibres. Un momument enorme la dimensió del qual em depassa tant que no sé gaire ni què escriure'n.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

És fàcil, l'acusació de bruixa. El trist és que sovint reben les que no ho són. Vull dir que alguna mala dona hi ha, eh, que no totes les dones som Beatriu o Laura...

David ha dit...

Malgrat el to una mica frívol amb què explico la història, es tracta d'uns fets ben tristos. En totes aquestes històries d'acusacions de bruixeria, l'important no és saber si aquestes acusacions eren certes o no; l'important és l'horror del càstic posterior.
Ja me n'havien parlat, ja, que no totes sou Laures o Beatrius...
Salutacions, Teresa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA