Les més aviat esperpèntiques mostres de suport i de rebuig als world tours que els diversos pontífexs romans van fent intermitentment des de fa unes dècades són un espectacle televisiu al qual ja ens hem acostumat. Crits a favor d’un home gran que saluda des de dins d’un vehicle que avança lentament i, més enllà, les pancartes i les protestes dels qui hi estan en contra i que topen amb la policia. Normalment, la cosa no passa d’aquí.
En canvi, fa cinc-cents anys tot plegat era ben diferent. Per exemple, a mitjan del segle XVI, un català va ser acusat de: «[haver] negat l’autoritat i potestat del Summe Pontífex [...] i que el nom de Papa no escau al Romà Pontífex ni anomenar-se Pontífex, perquè no és nom catòlic, perquè en Crist, que fou vertader Pontífex, s’acabà el vertader pontificat i sacerdoci.»
Són unes paraules que als pancartistes anti-Papa d’avui en dia els farien riure. Però cinc-cents any enrere, una cosa així et costava la vida.
Pere Galès i Reiner va néixer a Ulldecona el 1537 i va morir a Saragossa, empresonat per la Inquisició espanyola, quan tenia cinquanta-vuit anys. Va ser un dels humanistes més importants d’aquest país. Protestant, va rebutjar sempre el radicalisme romà i el calvinista. Va ensenyar filosofia a França, Itàlia i Ginebra. Fou íntim amic de l’arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Vic i Tortosa i d’humanistes de la talla d’Isaac Casaubon. Quan tenia vint-i-sis anys, va ser torturat per la Inquisició i el van deixar cec d’un ull per haver dit que es podia menjar carn cada dia de l’any. Era el preàmbul del que passaria un temps després. Galès va morir a la presó, a Saragossa, el 1595. Després de mort, aquell mateix any, el Sant Ofici el va condemnar per hugonot i per això, el set d’abril, el seu cos va ser desenterrat i cremat.
Sembla que els inquisidors també en van cremar el record perquè, a banda del gran Josep Trueta a L’esperit de Catalunya, trobareu molt poc escrit sobre en Galès. Potser a Sàpiens en parlaran algun dia.
.jpg)
4 comentaris:
Per a les persones una mica sensibles espiritualment, tot i que se sigui creient, fa una mica d'angúnia l'espectacle de la idolatria...
És la primera vegada que sento anomenar aquest senyor i ja tinc ganes de tirar del fil a veure que en surt. Qualsevol referent bibliogràfic, Trueta a part, que coneguis, ja ens la faràs saber.
Algú hauria de fer una enciclopèdia de personatges històrics, més o menys referencials, d'aquests que, tant sovint i amb tanta ràbia, se'ns escapen.
L'únic problema d'aquestes trobades (o com en diguin) del Papa amb els seus fidels, pel que a mi respecta, no són les trobades en sí, siguin de masses o no, espectaculars o no, televisades o el que sigui, que ja s'ho faran com voldran, sinó que s'aprofitin (el Papa és un cap d'estat) per influir més enllà del seu propi àmbit. I no estic parlant de proselitisme. A part d'això, que els indignats puguin campar on els roti i els catòlics no, te collons. Haurien de ser més conscients de la seva història (tots) i per tant de les raons dels altres.
No coneixia l'història d'en Galès, encara gràcies que alguna cosa n'ha arribat després del control absolut sobre la història explicada, i el pensament, que ha dut Roma les últimes centúries. Gràcies per fer-nos-en esment.
Tens tota la raó, Teresa. I d’idolatria també n’hi ha de laica, només cal observar certs comportaments en alguns concerts de rock o en alguns menifestacions esportives, per exemple.
Jo en vaig sentir a parlar fa ben poc, Lior. D’humanistes a banda de Joan Lluís Vives n’hi va haver en aquest país, el que passa és que, com en tot, interessa aprimar tant com es pugui la nostra història.
Pel respecte que tinc a molts catòlics no diré mai obertament el que penso d’algú que s’autoerigeix en enviat de Déu. Ara, el que sento de l’altra banda (la dels ateus cridaners) tampoc no em convenç.
Era ben difícil de conèixer, Clidice. A la censura romana, l’ha succeït la violència (amb grans aportacions d'autoodi nostrat) dels qui cada cop pretenen reduir més la nostra història a quatre noms políticament correctes. Gràcies a tu pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada