dissabte, 20 d’agost de 2011

La comèdia de la vida

Vosaltres, els vius (Du levande, 2007) del director suec Roy Andersson és una pel·lícula poc convencional. Absurda, grotesca. D’aquelles que molts ―precipitadament― titllarien de presa de pèl. Tanmateix, té algunes escenes memorables:

11 comentaris:

Salvador ha dit...

I la creu gammada al mig de la taula?

David ha dit...

Les dues creus gammades que apareixen sota les tovalles es veu que representen la connivència amb el nazisme de molts suecs “de bona família”. La neutralitat que Suècia va mantenir durant la Segona Guerra Mundial va ajudar a dissimular moltes simpaties. A banda de la comicitat de l’escena, Andersson vol anar una mica més enllà.
Salutacions, Salvador.

Lior ha dit...

He trobat això i he pensat que potser us agradaria.

David ha dit...

A Borges segur que li agradaria; per tant, a mi, també. Gràcies, Lior!

jaka ha dit...

De cineeeeeeeeeeeeeeeee!!!
;)

GLÒRIA ha dit...

La seqüència promet i al mateix temps és previsible, vull dir que es veu venir que tot anirà enlaire però no esperava veure les dues esvàstiques...m'he recordat d'una pel·lícula de Delvaux "Femme entre chien et loup" on els flamencs hi queden també ben retratats.
Una abraçada, David!

Miraculosa Miró ha dit...

Una escena que crea angoixa tot esperant el final previsible des del moment en què l'home agafa les estovalles mesurant el moviment que ha de fer.
Sí, m'agrada molt.

El missatger ha dit...

Em sumo a les recomanacions Bernhard. Qui amb més criteri ha mostrat les costures de les convencions culturals que anomenem civilització occidental, costures igual de convencionals que en les altres cultures, és clar.
Potser una bona porta d’entrada sigui Maestros antiguos, una mica més rebaixat en mala baba, però Corrección és un dels atacs més directes a la mateixa cultura, l’austríaca, que va sortir a victorejar a Hitler quan els va annexionar.
Crec que resulta una lectura innegociable per a un amant de l’escola centreuropea.
Per cert, gràcies pels teus consells de bon lector amb Singer i Véase: amor. Grans autors i llibres.
Salut!

David ha dit...

D’un cine una mica peculiar, Jaka, però amb escenes del tot imprevisibles. Salut!

Es veu a venir, sí, Glòria, encara que el que no es veu a venir és la sorpresa de sota les tovalles. M’apunto la pel•lícula que anomenes!
Una abraçada!

És molt divertit com va preparant-ho tot esperant el seu instant de lluïment, Miraculosa. La sorpresa final no és tan divertida, però.

Aquesta tarda mateix m’he endut (en préstec, clar) dos llibres de Bernhard de la biblioteca. No n’hi havia cap dels que em recomenes, Missatger. Me n’he endut dues obres de teatre (El comediant i La Plaça del Herois). Em compraré els llibres que dius en la meva propera visita a Barcelona. Gràcies! I m’alegro molt que t’hagin agradat en Singer i en Grossman. Recomanar-te’ls era jugar sobre segur, tant pel que fa als emissors com al receptor. Salut, Missatger!

Cristina ha dit...

Boníssim, a prendre vent la vaixella de 200 anys!!!

David ha dit...

Doncs sí! Intentar la bogeria aquesta de treure les tovalles de cop és més important que la vaixella! Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA