Who's there?: Avinguda de Clichy

diumenge, 27 de novembre del 2011

Avinguda de Clichy

Louis Anquetin. Avenue de Clichy à 5 heures de l'après-midi (1887).

11 comentaris:

novesflors ha dit...: Bonic, bonic.
M'agraden, sobretot, els colors i la incidència de la llum.; 27 de novembre del 2011, a les 19:37
Míriam ha dit...: Oh! Quin decobriment! Gràcies David. Me'n vaig a mirar-ne més. Arreveure!; 27 de novembre del 2011, a les 20:34
ricard ha dit...: Un quadre preciós!; 27 de novembre del 2011, a les 21:08
GEMMA ha dit...: Queda ben retratada una llum càlidament preciosa.

Salut, i bella llum!; 27 de novembre del 2011, a les 21:52
Clidice ha dit...: Fred i calor admirablement plasmats! :); 28 de novembre del 2011, a les 12:15
Teresa Costa-Gramunt ha dit...: Els verds, liles i grocs posats de contrast, quin efecte més meravellós!; 28 de novembre del 2011, a les 12:35
GLÒRIA ha dit...: Entre dues llums tots els colors canvien. Un quadro que il·lumina.
Gràcies i una abraçada, David!; 28 de novembre del 2011, a les 17:22
Anònim ha dit...: Buff!; 30 de novembre del 2011, a les 16:59
David ha dit...: A mi em sorprèn la modernor del quadre, Novesflors. És increïble la quantitat de quadres fantàstics que es van pintar de París entre finals del XIX i principis del XX.

El vaig veure en un llibre sobre Van Gogh, Miraculosa. Es veu que Anquetin va influir en l’època parisenca del pintor holandès.

Estem d’acord, Ricard. Evoca una época en què París representava la ciutat moderna com cap altra urbs del món.

Salut, Gemma. Vénen ganes de saber d’on prové aquesta llum, oi?

Potser es tracta de plasmar el que una ciutat tan gran com París representa, les seves llums i ombres, la calor i el fred. O potser desvariejo. Salut, Clidice!

L’efecte és magnífic, estem d’acord, Teresa. Hauríem d’anar als Estats Units, al Wadsworth Atheneum de Hartford, per poder contemplar més bé aquests colors.

Un altre pintor de segona fila que cal investigar, oi, Glòria? El cas és investigar. Una abraçada!

És un buff admiratiu, Enric, oi? Salutacions!; 30 de novembre del 2011, a les 17:43
Anònim ha dit...: De pura admiració, David! Em commou!; 30 de novembre del 2011, a les 18:03
David ha dit...: Me n'alegro, Enric! L'art encara és capaç de commoure!; 3 de desembre del 2011, a les 1:53

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)