La llegenda del papa Elhanan

De versions n'hi ha unes quantes, però la llegenda del papa Elhanan fa més o menys així:

Hi havia una vegada, a la ciutat de Magúncia, un rabí anomenat Simeó ben Isaac, un home d'una saviesa vastíssima i —això és important— un gran jugador d'escacs. Simeó tenia un fill que es deia Elhanan, un vailet que, de ben petitó, ja es veia que destacaria tant o més que el seu pare pel que fa a la saviesa (i a l'habilitat amb els escacs). Però una nit, una criada cristiana tràgicament zelosa va decidir de segrestar el nen i de dur-lo a un monestir molt llunyà on Elhanan —sense oblidar mai els seus orígens— va estudiar tant que va arribar a cardenal i, finalment, a papa. De fet, es diu que mai no s'havia vist un papa tan generós i savi com aquell.

El primer edicte del nou papa no va estranyar a ningú: els jueus de Magúncia havien de ser perseguits i expulsats de la ciutat. Els jueus, espantats, van decidir d'enviar una delegació a Roma, amb la intenció de demanar clemència. El grup estava encapçalat, és clar, pel rabí Simeó. El papa va rebre els caps de la comunitat jueva de Magúncia amb una deferència sorprenent i després de parlar una bona estona amb el rabí Simeó, el va citar per una partida d'escacs. L'endemà, envoltats per secretaris papals i delegats jueus, comença la partida. Després de moltes hores sembla que allò acabarà forçosament en taules: la perícia extraordinària d'ambdós jugadors així ho indica. De sobte, el papa fa una jugada que deixa bocabadat a tothom. El rabí Simeó empal·lideix, tremolós: aquella jugada ell l'havia ensenyada al seu fill. «Deixeu-nos sols», demana el summe pontífex, segons abans d'abraçar el seu pare. 

De finals, la història en té uns quants; alguns de tràgics. El que m'agrada més descriu uns cardenals desesperats en comprovar que el Papa ha desaparegut misteriosament; poc després, el rabí Simeó rep la visita d'un distingit hoste amb el qual va jugar a escacs fins a la fi dels seus dies.