dimecres, 27 de gener de 2010

27 de gener o com fugir de la culpa reduint-t'ho tot a un dia

Fuga de mort
Negra llet de l'alba la bevem a la tarda
la bevem al migdia i al matí la bevem a la nit
bevem i bevem
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar ver Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
ho escriu i surt davant la casa i brillen les estrelles
d'un xiulet fa venir els seus mastins
d'un xiulet fa sortir els seus jueus fa cavar una tomba a la terra
ens mana toqueu per a la dansa.

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
obrim una tomba en els aires no s'hi jeu estret

crida caveu més endins en la terra vosaltres i vosaltres canteu i toqueu
agafa el ferro del cinyell el branda té els ulls blaus
ensorreu més endins les pales vosaltres
i vosaltres continueu tocant per a la dansa

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith juga amb les serps

Crida toqueu més dolça la mort la mort és un mestre d'Alemanya
crida feu sonar més greus els violins aleshores pujareu com fum enlaire
aleshores tindreu una tomba en els núvols no s'hi jeu estret.

Negra llet de l'alba et bevem a la nit
et bevem al migdia la mort és un mestre d'Alemanya
et bevem a la tarda i al matí et bevem i bevem
la mort és un mestre d'Alemanya el seu ull és blau
t'encerta amb bala de plom t'encerta de ple
a la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
contra nosaltres atia els seus mastins ens regala una tomba a l'aire
juga amb les serps i somia la mort és un mestre d'Alemanya

el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith

Paul Celan
(traduït per Feliu Formosa)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Que trist...
I, en canvi, és una realitat passada. Una realitat que alguns voldrien que encara fos present.
Per què hi ha d'haver tanta maldat? No som tots persones?




L

Ferdinand G ha dit...

Hi ha molta maldat en este món... I Celan la coneixia bé, la maldat.

GEMMA ha dit...

Gràcies per instruir-me.

Miraculosa Miró ha dit...

I mentre vaig llegint el poema, vaig sentint la veu de l'autor que el recita i que li dóna el significat de l'entonació...

cafè berlinès ha dit...

Fins ara jo només coneixia la versió de Todesfuge que va publicar ja fa uns anys la revista Reduccions, no ho he comprovat però crec que era una versió diferent. Quan la vaig llegir em va deixar una impressió tan fonda que noto que aquest és i no és el poema que em va colpir tant. És una sensació ben estranya.
Felicitats pel blog, és la primera vegada que el visito i no serà l'última!

David ha dit...

És cert que diverses traduccions d'un mateix poema de vegades divergeixen prou com perquè ens sembli que llegim poemes diferents. De Todesfuge en conec tres traduccions al català: la d'Antoni Pous, la d'Artur Quintana i la de Feliu Formosa. Les pots comparar aquí: http://seriealfa.com/varia/varia1/celan.htm
Em sona que Arnau Pons també ha traduït Celan, però no sé si aquest poema en concret.
Benvingut al meu blog i gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA