dimecres, 6 de gener de 2010

Manea, Celan i el Premi Nobel

A Arcàdia Editorial tenen un gust exquisit. No hauria de ser cap descobriment, ja ho sé. Kafka, Steiner, Bauman, Magris, Fumaroli, Agamben... El febrer del 2008 van editar La llengua nòmada de l'escriptor romanès Norman Manea. Aquest breu assaig hauria de ser lectura obligatòria a totes les escoles del país. En cinquanta-tres pàgines, Manea encabeix allò que ha significat, per a milions de persones, ser europeu al segle XX. La «llengua de fusta» imposada pel poder totalitari, l'exili com a escisió insuperable i la llengua materna com a única pàtria de l'escriptor són els temes principals d'aquesta lliçó d'història contemporània. És una lliçó (com les de Kertész, per exemple) d'aquelles que mai no apareixen als llibres que toca estudiar. I, per acabar, una pregunta. La fa el mateix Manea: «Si s'hagués concedit a Paul Celan el Premi Nobel de literatura, com es mereixia, quin país l'hauria reivindicat?». El que hagués tingut un govern més cínic, suposo.


6 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hola, una vegada més, hola!
m'encanta aquest blog i el costum que tens d'acompanyar els post amb videos de meravelles del millor de l'era pop, del millor de l'era jazz, del millor del millor.
M'interessa molt la temàtica i coincideixo en els gustos. No és fàcil veure els maridatges entre Celan i the Madd, Manea i Lee Morgan, The Sonics...
Fantàstic! Ja he linkat el teu blog en els meus enllaços: amb l'apel·latiu "un altre modernista..."

Ara ja navego millor....és com rodar dalt d'una Lambretta daurada embolicat amb la parka i les butxaques plenes de bona literatura... encarant el vent de Seafront de Brighton!

keep the faith, benvolgut company !

David ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris! De debò!
Saps què passa? Que mai no he entès que allò que se'n diu alta cultura no pugui ser gaudit per tothom. Pots saltar com un boig escoltant els Sonics i després passar-te una tarda llegint Steiner, per què no?
No sé si els puristes m'acceptarien com a "modernista", però m'és igual. Cal fugir d'especialistes, puristes i pretenciosos.
Ara que ho esmentes, quina enyorança de Brighton!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

si els puretes no t'accepten, ja s'ho faran!
A la nostra edat ja no estem per segons quines sectes!
(jo ja he clavat la cinquantena!).
Dit i fet, cap problema sobre les distincions culturals i les barreres entre les suposades altes i baixes cultures!
Aquest matí llegia El Castillo Alto de l'Stanislav Lem, a la tarda uns comics d'en David Clowes, a la nit punxava Eric Dolphy, en Quimi Portet i un recopilatori de Northern Soul (wigan!)... i tot anava sobre rodes.
Sobre el tema de Brighton he de dir que soc un provilegiat amb familia resident a la ciutat, la qual cosa em permet fer una escapada anual als escenaris del mite... comprar roba, discos i jugar amb la memòria. És un dels tresors més preuats i en puc gaudir de tant en tant. Estic de sort, francament.
Salut tinguis! Que els blogs segueixin vetllant per la cultura intempestiva!

David ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Lem, Clowes, Dolphy, Portet i Northern Soul, quin còctel més extraordinari! Existeix algun mod amb mal gust?
Els meus records de Brighton són de fa molts anys, m'alegro que els teus puguin ser més recents!
Salut!

Ruben ha dit...

Vinc del blog del Godfather Mod del Maresme, Monsier Àngel Tati i ara, em trobo amb aquesta perla de blog que tinc a les mans. Sou collonuts, quin parell!

David ha dit...

Moltíssimes gràcies, Ruben! L'altre blog al qual et refereixes és cert que val molt la pena. Aquí es fa el que es pot.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA