dimarts, 19 de gener de 2010

Antics contra moderns 7

No em referiré al tacte ni a l'olor que sembla que són arguments que atrauen els nostàlgics del llibre de paper. Com en la resta de comparacions, només m'interessa l'estètica. I des d'aquest punt de vista, una altra andròmina amb pantalleta mai podrà igualar un prestatge ple de llibres.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

I la il·lusió que fa, en veure aquest prestatge ple, recordar allò que vas sentir quan llegies tots aquests llibres? T'hi sents més pròxim, més identificat, que no pas si mires una pantalla.
I, tot i ser de les "noves generacions", em fa molta més gràcia tenir el llibre a les mans que no pas un altre aparell que, segurament, no sabria ni utilitzar.
Particularment... el simple fet de tenir un llibre bo (depenent dels gustos de cadascú) a les mans em fa feliç. Si fins i tot això es perd... Què ens queda?



L

David ha dit...

Estem d'acord, L. (hi acostumem a estar, oi?)
Pel que sembla, però, ara toca entusiasmar-nos tots per la comoditat d'aquest nou giny. I si no mostres gaire interès per aquesta cosa amb botonets (que es veu que farà que les masses, miraculosament, es llancin a llegir com a posseïts), algú t'etziba allò que el llibre va ser l'ebook del papirus. Són tan enginyosos els adeptes a la tecnologia!

Miraculosa Miró ha dit...

Anònin: "Sempre ens quedarà París"

Ara bé... benvinguda sigui la tecnologia; si no... viatgem amb carro, que estèticament i nostàlgicament, a mi m'atrau molt. Per posar un exemple.

Evidentment, ja sé que aquesta andròmina no farà pas que la gent llegeixi més. Si més no, es podrà alliberar espai a les cases en les que s'amunteguen llibres que, possiblement, mai més ningú obrirà. Penseu que a les biblioteques ja no volen els llibres que la gent els porta de les cases on no els caben.

Hi ha una cosa que em preocupa al mirar l'estanteria dels llibres llegits: de molts, només en recordo sensacions; ni idea del contingut. I és que la memòria és un tema que em preocupa. Pots dir que has llegit un llibre si gairebé no en recordes res?

En fi... després de tan llarga epístola; salut hi hagi!

David ha dit...

És clar que la tecnologia pot ajudar, Miraculosa. Només faltaria. Però sembla que hàgim d'adorar qualsevol nou invent, només pel fet que sigui nou. Hi ha moltíssim del que es produeix que no cal. Bé, "cal" per omplir les butxaques d'uns quants.
Sobre el que dius de la memòria, reconec la sensació (molt desagradable) de veure un llibre que sé que he llegit i del qual no en recordo quasi res. Només hi ha una solució: tornar-lo a llegir i desitjar que, d'aquí a un cert temps, no calgui tornar a llegir-lo.
Gràcies pel comentari!

Joan Sol ha dit...

Doncs a mi em fa gràcia tenir un lector d'aquests. I m'encanten el llibres, eh! Tinc una biblioteca especialitzada en temes marítims, que ha anat fent a poc a poc, i que considero un dels meus tresors més preuats. Però crec que un lector d’aquests pot ser una bona eina que et faci un servei. Per exemple, per llegir manuals, llibres tècnics o, fins i tot, aquelles novel•les que saps que, un cop llegides, no tornaràs a rellegir mai més. No sé com aneu d’espai, però a mi me’n comença a faltar i ja fa temps que penso desprendre’m d’aquells llibres que no m’interessa conservar per alliberar espai a les prestatgeries. En aquest sentit, crec que un lector electrònic por servir per estalviar paper, espai i diners. A més, acostumo a llegir molt al tren, on hi passo un parell d’hores diàries, anant i venint de la feina. Crec que aquestes pantalles pesen molt poc i, a més d’un grapat de llibres, hi pots entrar documents en pdf, com ara guions i altres papers que tragino habitualment i que aprofito per llegir al tren. Vull dir que també ha de representar un estalvi de pes important. I pels estudiants també pot ser un avantatge portar un bitxo d’aquests a la motxilla en comptes de carregar amb uns quants llibres de text. A banda del fet que no caldrà que els comprin físicament. Només caldrà que cada any es descarreguin els del curs que van a fer directament del web de l’editorial.

Ja dic, és una eina i, com qualsevol eina, ha de fer un servei. Imprescindible? Home, potser no. Això no vol dir que no s’hi acabi tornant a mesura que l’eina ens ofereixi més prestacions. Des que faig servir ordinadors que no he tornat a tocar una màquina d’escriure. Ara, si la pantalla aquesta farà guanyar lectors, o farà que la gent que no té l’hàbit de la lectura s’hi enganxi, això ja fa de més mal dir. Crec que per enfrontar-se a un text –sigui en format atòmic o digital- calen unes habilitats prèvies: concentració, capacitat de comprensió, lèxic, vocabulari, etc., que permetin entendre el que llegeixes, treure’n profit i, a més, passar-t’ho bé. I em temo que, en aquestes qüestions, la canalla d’avui dia van bastant peixos, cosa que em sembla molt més preocupant que el suport dels llibres.

A reveure!

David ha dit...

Gràcies pel comentari, Joan! I, és clar, que l'ebook elimina problemes d'espai i és molt més pràctic que un llibre de paper. Però em sap greu que l'únic valor que aportin aquestes maquinetes sigui sempre la comoditat. "És més pràctic", d'acord. També és més pràctic tenir tota la música del món en un ipod, però xalo molt més amb una col·lecció de discos de vinil. I jo tampoc no faig servir la màquina d'escriure, però visualment m'atrau molt més que qualsevol tipus d'ordinador. Estèticament, cada novetat d'aquestes és més lletja que allò que pretén superar. I, en aquest sentit (i en algun altre) em fa la sensació que a cada bugada perdem uns quants llençols.
De totes maneres, m'encanta veure que sabem "gestionar" perfectament el fet que no hi hagi "consens"!

digue'm ariadna ha dit...

... Estèticament, mai erà el mateix. No puc evitar quan vaig a casa d'algú o quan entro en una llibreria, que els ulls se'm perdin per els lleixes. I encara gaudeixo més de l'espectacle, quan, per manca d'espai, deixen d'estar perfectament col.locats, perden la verticalitat i amb curioses horitzontalitats intenten ocupar aquells centímetres que mostren la paret nua de la prestatgeria. I no em sap greu confessar un to nostàlgic, no només pel tacte i l'olor, sinó per l'agradable sensació que és passejar mirades i mans per els lloms dels llibres i agafar-ne un, tot d'una, atreta pel títol, l'autor, la novetat de la descoberta, el record de la lectura o la incertesa de l'oblit...

Hasbarats ha dit...

Tacte?, olor?... El so!!! Dormir i sentir al costat algú que passa les pàgines lentament. I com es va esvaint. És clar que això pot sonar a... avorriment o rutina, impotència? No, no!! Pel que fa a oblidar el contingut d'un llibre, també em passa. Però el cas és més greu amb les pel·lícules. N'hi ha alguna que encara que m'agradi i l'hagi vist un parell de vegades, quan la torno a veure no tinc ni idea de com anirà la cosa... Però a mesura que avança me'n recordo de... coses que no hi són!!! M'invento la pel·lícula amb aquella alegria! Fa ràbia però també fa il·lusió tanta varietat i tanta incertesa.

David ha dit...

Ho expreses tal i com jo ho sento. No és qüestió d'enfrontar-se a les novetats pel sol fet que siguin novetats, però és que en aquest cas, per mi, és molt més el que es perd que el que es guanya. Per exemple, la incomparable sensació d'endinsar-se en el caos de lleixes mig enfonsades pel pes de milers de llibres (mentre escric això penso en algunes llibreries de segona mà britàniques, meravellosament anàrquiques) no pot ser substituïda per cap aparell.

David ha dit...

És cert, Hasbarat, això del so m'havia passat per alt. Però tens tota la raó. I això d'oblidar llibres i pel·lícules és una mica el somni de Martí de Riquer, oi?, quan deia que envejava els qui encara no havien llegit El Quixot perquè així podien tenir la sensació de llegir-lo per primer cop. Doncs nosaltres tenim el privilegi de llegir per primer cop llibres que ja hem llegit! I amb les pel·lícules, igual. (Qui no es consola és perquè mo vol.)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog

una salutació des de Reus

L'Ull Prodigiós ha dit...

Amb nostàlgia i sense. Tot el què hem viscut i hem deixat entre les pàgines dels llibres i tot el què hi ha (fotos oblidades, punts de llibre antics, cartes, papers amb notes...)no ho pot guardar un aparell d'aquests.

És molt diferent trobar-te de cara amb el prestatge ple de llibres que amb un llibre digital el qual conté milers de llibres dins seu.


Per aquí ho tenim claríssim, les hores que ens hem passat repassant els lloms i imaginant-nos el contingut, no ens les pren ningú.

Fins aviat!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Jo visc en un altre planeta i, de la mateixa manera que m'inclino per el llibre tradicional, estic content de veure com tornen els vinils a les botigues petites...
No faré creuades contra el "progrés" tecnològic, però a aquestes altures de la vida i de la meva condició de fetitxista compulsiu, ja no em veig en cor metabolitzar la vertiginosa cursa tecnològica.

Em passen pel cap les "tesis de la filosofia de la història", del mestre Walter Benjamin i acte seguit em poso en guàrdia davant d'algunes variables del progrés.

Ara, si amb aquesta cafetera digital es llegeix més i millor, no serà per mi que el nou món pugui gaudir del miracle.

Salutacions des de l'angosta i frondosa biblio-discoteca de casa meva.

Amb tota l'estima pels amants de les emocions tecnofuturistes del present més accelerat de tots els temps!

Miraculosa Miró ha dit...

Hasbarat, això del les pel·lícules em pasa amb totes les del Hitchcock. Les puc haver vistes diverses vegades i sempre són noves, sempre em fan patir igual i mai no me'n recordo del desenllaç.
Ara m'inventaré una cosa: "El Hitchcock és un director especial per a les sensacions,són tan potents que és el que et queda a la memòria. L'argument no importa." En canvi, films de quatre rals com el darrer d'AVATAR, sembla que van directe al món dels sentits, però són efímers,una enganyifa tecnològica; recordo i recordaré tot l'argument per la seva simplesa. Els colors i els ambients impressionen però res de profund per a l'ànima humana.
Au, he dit!

GEMMA ha dit...

David, quanta raó tens, no hi ha comparació en estètica, almenys jo prefereixo sense cap mena de dubte el llibre de paper. D'aquí unes generacions tot haurà canviat, però jo ja no hi seré per veure-ho, i inevitablement la societat s'adapta i integra dls canvis que s'implanten, però que més desitjaria que els artesans mai faltessin i els seus gremis es mantinguessin sempre en peu.

C'est la vie...

Hasbarats ha dit...

Miraculosa, és que al capdavall sempre parlem del mateix : si les obres tenen ànima o no. Neta, bruta, immensa, escarransida, paranoide, mística, tant se val com, però ànima. I això passa amb tot : o es transmet o no es transmet.

Per cert, he recordat una altra qualitat dels llibres : les marques i les anotacions. Ja sé que en els ebooks se'n poden fer i no tinc intenció de demonitzar-los, però no contenen la petjada física i, sobretot, no transmeten la decisió de marcar-los físicament, l'assumpció d'un risc i les característiques d'aquesta manifestació d'intimitat amb el llibre.

Aquesta sèrie de posts, "Antics contra moderns", és fantàstica. El contrast que més em frapa és el d'una Underwood i un ordinador portàtil. Brutal! Tot i que fa quinze anys vaig trair vilment un ferm propòsit -no tocar un ordinador en ma vida- i que sense el portàtil no podria fer moltes coses, quan veig una Underwood em venen ganes d'acariciar-la.
El contrats ente la llibreria i l'ebook és depriment. Tornem al mateix : l'ànima.

David ha dit...

Aviam, per ordre:
- Benvingut, company de Reus. Impressionants, les imatges del teu blog.
- És cert Ull Prodigiós. No havia pensat en els punts de llibre o papers de tota mena que pots trobar dins d'un llibre. Molts cops comprant llibres de segona mà t'hi trobes de tot: bitllets de metro de fa molts anys, postals enviades des de tota mena de llocs ... Molts cops aquests retalls de vides em fan pensar més que el llibre en si.
- Company soulista del Maresme: molt pertinent la referència a Walter Benjamin. La seva és l'actitud que crec que s'hauria de mostrar cada cop que algú ens vol vendre el progrés com a paradís al qual ningú no pot renunciar.
I visca les bibliodiscoteques!
- Miraculosa: cert que es pel·lícules d'en Hitchcock es recorden més per determinades escenes que per l'argument. D'Avatar només en puc dir una cosa: no la veuré.
- Gemma: l'artesania! Aquesta paraula sempre em fa pensar en tranquil·litat i feina ben feta. Potser és perquè idealitzo tot allò que fugi de l'allau mercantilista que se'ns endú, no ho sé.
- Hasbarat: anotacions, subratllats... Diàleg amb el llibre, construcció de significats. Ja ho dius tu: intimitat.
Sobre l'Underwood, estem d'acord, és una preciositat!

L'únic que aquests aparellets tenen en comú amb un llibre és que contenen textos. Als fabricants se'ls ha passat per alt un detall: els llibres són moltíssim més que textos. Ho acabeu de demostrar amb els vostres fantàstics comentaris.

Anònim ha dit...

És cert que jo acostumo a estar a favor del progrés (la meva edat no m'ha permès conèixer moltes coses de les quals parleu), però en aquest cas, és diferent. Tot i que és cert que un ebook tingui avantatges com el pes i tenir moltes coses en una sola, mai superarà els llibres. És el que dieu: amb un llibre sents, vius, aprens; en canvi, el que resulta un avantatge en els ebooks, també és un inconvenient: tens tots els llibres en un sol aparell, no pots recordar cada sensació que has viscut individualment, ho has de recordar tot junt i això fa que perdi la gràcia.
Però també és cert que per l'escola aniria molt bé, ja que amb aquests llibres el més important no és què sents, sinó que et queda de tot el que hi diu, i les esquenes agrairien que enlloc d'haver de portar 6 llibres portéssim només un ebook.

A.

David ha dit...

M'alegra comprovar que per valorar la superioritat estètica dels llibres no cal ser adult, A. (I així eliminem la possibilitat que ens apliquin l'etiqueta de nostàlgics.)
I, mira, sobre els llibres de text no hi havia pensat, però, és cert que potser no passaria res si els substituíssim per aquests aparellets tan lleugers.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA