La novel·la comença així: Julius Schlesinger, oficial SS, acaba de rebre una ordre. Ha de retirar l’estàtua del compositor jueu Fèlix Mendelssohn que hi ha al terrat del Palau de Concerts de Praga. Sembla una feina senzilla. Tot recordant el curs que havia fet sobre ciència racial, Schlesinger ho té ben clar: els seus homes han de retirar l’estàtua que tingui el nas més gros. I els seus homes, evidentment, l’obeeixen: fan caure l’estàtua de Richard Wagner.
L’obra es diu Mendelssohn al terrat i és de l’escriptor txec Jiří Weil (1900-1959). No està traduïda al català. Weil és l’autor, també, de Vida amb una estrella que és definida per Philip Roth (que n’escriu el pròleg a l’edició en anglès de Penguin Books) com a «una de les novel·les més extraordinàries que he llegit sobre el destí d’un jueu sota els nazis» i que es basa en les experiències del propi Weil durant l’ocupació nazi del seu país.
Ara que hi ha tantes editorials petites que es dediquen a publicar autors tan imprescindibles com poc coneguts, seria meravellós que algú pensés en Jiří Weil.
L’obra es diu Mendelssohn al terrat i és de l’escriptor txec Jiří Weil (1900-1959). No està traduïda al català. Weil és l’autor, també, de Vida amb una estrella que és definida per Philip Roth (que n’escriu el pròleg a l’edició en anglès de Penguin Books) com a «una de les novel·les més extraordinàries que he llegit sobre el destí d’un jueu sota els nazis» i que es basa en les experiències del propi Weil durant l’ocupació nazi del seu país.
Ara que hi ha tantes editorials petites que es dediquen a publicar autors tan imprescindibles com poc coneguts, seria meravellós que algú pensés en Jiří Weil.
.jpg)
7 comentaris:
Millor esperaré que la tradueixin al català, gràcies David per fer-me'n cinc cèntims (d'euro eh! m'adono que aquesta expressió no ha quedat desfasada).
Espero que pugui ser ben aviat, doncs. Si sabés txec m'hi posaria ara mateix, però, lamentablement, no és el cas...
Tens raó, l'euro ha fet recuperar el sentit a aquesta expressió!
Això del nas, sensacional.
Hi ha gent que hem conegut els cinc cènims de pesseta!!
Un fet generalment desconegut és que Felix Mendelssohn va redescobrir Bach, que havia "passat de moda". Malauradament no va arribar a temps de salvar moltes de les seves partitures. Se sap que les partitures d'una Passió es van perdre en un col·legi de no sé quina ciutat d'Alemanya : van servir per embolicar entrepans. Ah, l'art!
Tens raó, company Nogués. Després del de Gògol i el de Quevedo deu ser el nas més important de la literatura.
Hasbarat, no coneixia la relació Mendelssohn-Bach. La història i l'art tenen racons ben curiosos.
No coneixia això que comenta en Hasbarats sobre Mendelssohn i Bach. I sobre com es va perdre una passió de Bach (la de Lluc o la de Marc?), això m'ha fet pensar en un altre dels grans, Orson Welles, de qui també hem perdut molta obra.
No sabia tampoc això de l'Orson Welles. Per què se'n va perdre obra?
Publica un comentari a l'entrada