dilluns, 25 de gener de 2010

Mil anys després...

124. Coses que carreguen
Un nen d’uns quatre anys que viu al veïnat es presenta a casa nostra i comença a fer entremaliadures. Ens pren les coses, les escampa, les fa malbé... En circumstàncies normals, se’l pot controlar, però quan té la mare a la vora, pensa que pot fer-ho tot... [...] I la mare, en lloc de prendre-li el que el nen agafa, li diu, somrient: «Això no es fa... Ho faràs malbé...». I com que seria de mala educació ficar-s’hi, no tenim més remei que seure en silenci, i observar la criatura plens d’angoixa.

Això ho va escriure Sei Shonagon (966-1017, aproximadament) i, juntament amb moltes altres observacions i pensaments, conforma Quadern de capçalera, un llibre molt divertit i, com tot allò que val la pena, atemporal. A més a més, a Borges li agradava, i amb això n'hi ha prou.

6 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

Ai! Em pensava que era el que t'havia explicat sa mare de la Laura dels veïns de davant de casa seva!

David ha dit...

És un text que seria convenient llegir a qualsevol que digui allò tan tòpic de: "és que els nens d'avui en dia..."

Ferdinand G ha dit...

Deu ser casualitat, però les recomanacions de llegir el Quadern de capçalera em persegueixen... Potser val més que m'hi posai aviat, no?

David ha dit...

És una lectura molt entretinguda. Sorprèn per la seva modernitat.

GEMMA ha dit...

Sempre ens exposes interessants propostes! Gràcies, si mentre un llegeix somriu, més fantàstic.

David ha dit...

Gràcies a tu. M'alegro que el que va sortint per aquí et sembli interessant.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA