Gestionar: segons el diccionari és «portar o dirigir els afers d'una societat industrial o mercantil, d'una empresa, etc.» Doncs no. Avui tot es gestiona. Els problemes no se solucionen: els temes es gestionen. Per exemple, d'una persona equilibrada en sentireu a dir que «gestiona bé les seves emocions». L'intrigant funambulista amagat darrere la primera metàfora es converteix en un avorrit administratiu amb tot de paperassa oficial sobre la taula en la segona. En un país on la majoria de gent té com a principal objectiu arribar a ser funcionari i en què cada vegada més nens et diuen que de grans volen ser notaris (no m'ho invento, ni futbolistes ni bombers: notaris), és ben lògic que el terme gestionar hagi tingut tan d'èxit.
L'exemple de l'equilibrista metafòric que és substituït i esclafat pel pes de papers segellats per l'omnipresent burocràcia, és una prova més de la necessitat d'incloure Gògol, Txèkhov, Kafka o Mrożek a les escoles. I per això concloc amb una petició (perdoneu però ens hem de posar a l'alçada intel·lectual dels qui manen en aquests àmbits): a veure qui ho gestiona, doncs.
L'exemple de l'equilibrista metafòric que és substituït i esclafat pel pes de papers segellats per l'omnipresent burocràcia, és una prova més de la necessitat d'incloure Gògol, Txèkhov, Kafka o Mrożek a les escoles. I per això concloc amb una petició (perdoneu però ens hem de posar a l'alçada intel·lectual dels qui manen en aquests àmbits): a veure qui ho gestiona, doncs.
.jpg)
7 comentaris:
Els nens de vegades tenen una percepció brillant i nítida del futur.
M'agrada el teu blog, el trobo força interessant.
Potser t'ho respondrà un gestor cultural després de fer un macroestudi, una enquesta i un informe amb notes al peu, índex onomàstic, legislació aplicable i bibliografia completa. Coses de la postmoderitat!
Tens raó, Gemma, però quin futur, oi? Alguna cosa falla si un nen et diu una cosa així.I gràcies.
Molt bona, Hasbarats. Si m'haguessin de respondre amb tota aquesta paperessa, preferiria que no em fessin cas i no em diguessin res.
ep! jo soc funcionari (i per tant, soc un privilegiat en aquest context de crisi capitalista i quan no n'hi ha, també) i això que en el fons el que voldria és ser music, tocar en una banda de garatge i viure de les arts més elementals i directes. Conyes a banda, el teu blo segueix marcant l'equació perfecta entre sonoritats, lectures i posicionaments socials.
Salut i força!
Gràcies, Àngel. No és un text en contra dels funcionaris, ja ho saps. El que passa és que un país de funcionaris em fa por.
M'has fet enrecordar del llibre "El faquir" de Ramiro Calle, va d'un funambulista, tracta de l'art de saber caminar per la corda fluixa... Una lectura que també caldria que la gestinonessin en l'ensenyament global! Bon post.
No conec el llibre ni l'escriptor però el que és cert és que es tracta d'un art fascinant. Gràcies Gemma!
Publica un comentari a l'entrada