dissabte, 23 de gener de 2010

Plusvàlua

Sóc a la cua de l’oficina de l’Organisme de Gestió Tributària. Mentalment vaig repetint «Voldria saber si tinc domiciliat l’impost de circulació» una i una altra vegada que és el que la meva dona m’ha dit que hi he de preguntar. Suposo que domiciliar té alguna cosa a veure amb domicili i l’impost de circulació és allò que s’ha de pagar per tenir cotxe. Un senyor amb tot de papers i carpetes sota el braç i amb cara de saber bastant més bé que jo què fa en aquest lloc em pregunta que per quina de les dues cues m’espero. «No ho sé.» «És que la de l’esquerra és per les plusvàlues.» «Ah.» Hauria fet la mateixa cara d'espantat si la precisió l’hagués fet un ornitorinc. L’home insisteix: «Per quina cua esperes, doncs?» «Jo vull saber si tinc domiciliat l’impost de circulació.» Tinc trenta-sis anys, cada cop menys cabells, no sé què és una plusvàlua, ni un impost de circulació, ni un Organisme de Gestió Tributària. Senyor, si vol li explico les excepcions a les normes de la dièresi o quines són les profecies que George Steiner creu veure a A la colònia penitenciària, o perquè considero que el sergent major britànic Edwin-Austin és un dels personatges més nefastos de la història i Hakeem Olajuwon el millor jugador de bàsquet de tots els temps, però no sé si vull anar a la cua de plusvàlues. Senyor de les carpetes sota el braç: aquí dins sóc un analfabet. Puc lletrejar el rètol de la porta, però no sé què vol dir.

Per sort la parella de davant meu ha acabat i ara em toca a mi. «Bon dia, jo voldria saber si tinc domiciliat l’impost de circulació» i afegeixo aclaridorament: «Aquí té el meu DNI, al darrera hi ha el meu domicili.» La dona em mira amb cara de globus desinflat i se’n va. Quan torna em diu que l’impost de circulació el tinc domiciliat en un compte que acaba en trenta-cinc. «Moltes gràcies.» Suposo que això és el que havia de saber. M’acomiado amb un somriure amable i surto de l’Organisme de Gestió Tributària. No he entès res. Miro la meva llibreta del banc i comprovo, estranyat, que acaba en trenta-cinc. Suposo que ho he fet tot bé, doncs. Un dia acabaré a la presó.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bona, David!! =)
No, si és que això de la burocràcia...
Però t'has oblidat diversos punts: a més pots argumentar tranquil·lament per què Colom era català i posar exemples de publicitat subliminal a la televisió (molt més profitós discutir sobre Colom que no sobre publicitat, però bé).
Ara ja saps com em sento jo quan llegeixo els teus posts i no sé què comentar: com una analfabeta. Sort qui hi ha professors (especialment d'anglès i de català)que s'esforcen duarnt sis anys (i esperem que més!) per intentar que es noti menys, que si no...



L

David ha dit...

Res del que hagués pogut explicar a aquell bon home m'hauria fet sentir menys analfabet allà dins.
Sobre la resta del teu comentari, L, exageres (però gràcies).

Hasbarats ha dit...

Això et passa per anar a aquests llocs sinistres amb l'esperit de Kafka. Prova d'entrar-hi amb el de Melville; si pot ser, amb un arpó a la mà. Faràs furor!

David ha dit...

Espero no haver-hi de tornar mai més. Però, en tot cas, provaré de fer cas del consell, gràcies! (a veure d'on trec un arpó, jo ara).

Gemma ha dit...

Ja passa ja, és surrealista.

David ha dit...

Bé, avui en dia el que potser és surrealista és no saber què vol dir "domiciliar" (dit amb el menor greu d'autocomplacència possible).

Gemma ha dit...

Però David, no em refereixo al sentit de la paraula domiciliar. Jo el que volia dir es que és surrealista l'explicació i orientació que trobem en aquestes oficines funcionàries.

La seva tasca a part de recaudar fons públic és la de donar un servei òptim al ciutadà a part d'aclarir qualsevol incertesa relacionada amb el tràmit que gestionen. Em sembla surrealista que a partir d'una xifra coincident hagis pogut entendre que és "domiciliar", crec que t'ho ha explicat de forma surrealista o fins hi tot matemàtica, potser és que deus ser una mica Einsten o ella una mica Daliniana. (es broma)

A reveure!

David ha dit...

Ara t'entenc. Suposo que la dona no es podia imaginar que jo no sabés què volia dir "domiciliar".

Miraculosa Miró ha dit...

Home, jo a "domiciliar" encara hi arribo, deu ser per l'edat. "Plusvàlua" no sé pas què vol dir i no ho pregunto, perquè com que no m'interessa la resposta se m'oblida al moment. Aquesta mena de vocabulari, si li pregunto al meu home respon: "No et contestaré. Per què preguntes per preguntar si no t'interessa? I callo.

David ha dit...

Em passa el mateix... No m'interessa el més mínim i, si pel que sigui, algú prova d'explicar-m'ho, per educació vaig fent que sí amb el cap, però no estic escoltant ni una paraula del que em diu. La desconnexió és instantània. Això m'ha fet pensar en una escena d'una sèrie britànica divertidíssima. A veure si la trobo al Iutub i la poso per aquí.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

vinga, posa la sèrie britànica que ja em fas dentetes! Bona pensada!

David ha dit...

Em sap molt greu, però els del iutub no deixen que pugui posar el vídeo per aquí. La sèrie es diu Black Books i és sensacional. Aquests són els enllaços que volia penjar:
http://www.youtube.com/watch?v=MO9bNmkJVbw
http://www.youtube.com/watch?v=QXczGd6dO4A
Quan aprengui a incloure això als missatges, ja ho faré...

GEMMA ha dit...

Històries per dormir... o no.

Clidice ha dit...

M'he divertit molt :)

David ha dit...

Gràcies, Clidice. En aquell moment jo no ho vaig trobar gaire divertit, però després em faig fer un bon fart de riure.

Clidice ha dit...

Ui, perdona. Crec que m'he expressat malament. La veritat és que, a part de la situació, he gaudit molt del text. Que és excel·lent. :)

David ha dit...

Moltes gràcies, Clidice. Ets molt amable. Bé, de textos excel·lents també n'he trobat uns quants al teu blog. Que tinguis un bon dia!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA