A fora fa molt fred. A dins, la cada cop més esmorteïda llum de la llar de foc encara dibuixa ombres al sostre. De fons, Nick Drake continua girant al tocadiscos. Dues copes mig buides de vi. Al sofà, ell l’agafa per l’espatlla. Ella se’l mira amb ulls melosos i li fa aquella pregunta que li agrada fer sovint: «M’estimes?». Ell respon: «La veritat és que sí».
Ho ha espatllat tot. Jo, d’ella, el deixaria plantat al sofà, amb les copes i Nick Drake i me n’aniria a buscar algú que digui «sí» quan és sí i «no» quan és no. «La veritat és que sí»? Si us plau! La veritat ens havia de fer lliures (el treball, mai!) i resulta que de tant anomenar-la ens ha acabat fent ximples.
I, a continuació, la manera que té Pelle Carlberg (síntesi curiosa entre Simon & Garfunkel i Belle and Sebastian) de comunicar el seu amor. Sembla sincer.
Ho ha espatllat tot. Jo, d’ella, el deixaria plantat al sofà, amb les copes i Nick Drake i me n’aniria a buscar algú que digui «sí» quan és sí i «no» quan és no. «La veritat és que sí»? Si us plau! La veritat ens havia de fer lliures (el treball, mai!) i resulta que de tant anomenar-la ens ha acabat fent ximples.
I, a continuació, la manera que té Pelle Carlberg (síntesi curiosa entre Simon & Garfunkel i Belle and Sebastian) de comunicar el seu amor. Sembla sincer.
(Post inspirat –però molt més superficial- en el d’ahir de Café de Madison; blog excel·lent i recomanat, és clar).
.jpg)
7 comentaris:
Maco, rodó.
I la informació, ens fa lliures ?
Crec que hi ha un costum alhora de parlar d'emprar en accés l'expressió "de veritat" o "sincerament"... i molt sovint no té cap sentit ni caldria, d'altres moltes fins i tot arriba a molestar al receptor (o a mi en particular). Salut!
Gràcies, Eduard! Caram! Quina pregunta que fas! És difícil de respondre. Tinc la temptació de dir que no, que la informació no ens fa lliures, però suposo que ho diria perquè quan penso en "informació", em ve al cap la desinformació que patim per culpa dels mitjans de comunicació actuals. La informació més enllà d'aquestes connotacions que per mi són negatives, no sé si ens fa més lliures, però m'agradaria pensar que sí.
Passa molt, oi, Gemma? De vegades a mi se m'escapa i provo de rectificar immediatament, però és que de tant sentir-ho... És com el "Jo, personalment, penso..."
Ostras David, que agradable sorpresa, me siento muy halagada, en serio muchas gracias.
Estoy de acuerdo con tu escrito (me gustaría responder en catalán, pero no se escribirlo)
Hay otra frase que no la soporto, cuando le explicas algo a alguien y te dice..."yo que tu haria" o bien "lo que tienes que hacer es"
Jolines, mira que hablamos a la ligera ¿eh?
Un abrazo
De res, Madison; és la veritat.
I pots respondre en l'idioma que vulguis, només faltaria. A mi també em molesta molt, això de "El que has de fer..."!!! Jo no recordo haver-ho dit mai a ningú i, en canvi, hi ha gent que a cada conversa t'ha de dir el que has de fer... Què hi farem, tenen la sort de saber-ho tot...
Salut!
Em feu pensar en allò que deia Josep Pla: "El que és difícil és descriure, el fàcil és opinar". Salut a tots!
Sí, s'assembla a això d'en Pla, oi? El "jo opino" és molt pesar, també.
Publica un comentari a l'entrada