A Serious Man no està rebent gaire bones crítiques, però és una bona pel·lícula. De fet, a moments, és molt bona. Els Coen ja ho tenen això: sovint fan bones pel·lícules i, de vegades, molt bones. Aquí el protagonista és Larry Gopnik, un professor de física d'una universitat del Mig Oest nord-americà, que, de sobte, veu com un allau de fets imprevisibles s'enduen per davant tota la tranquil·litat que havia tingut fins aleshores. La interpretació que Michael Stuhlbarg fa d'aquest pobre Job és excel·lent i la majoria d'actors secundaris que intervenen a la pel·lícula estan al nivell d'aquest actor, fins ara, ben poc conegut (Fred Melamed encarna un Sy Ableman especialment repulsiu). Resumint, A Serious Man (només pel relat inicial, ja val la pena) és a l'alçada d'obres com Barton Fink, O Brother Where Art Thou o Fargo.
dimarts, 12 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No l'he vista però si està a l'alçada de les pel·lícules que esmentes, és una gran pel·lícula. En prenc nota.
Perfecte! I, com sempre amb els Coen, la música hi té un paper fonamental.
Prenc nota, dissabte vaig estar dubtant entre tres pelis i una era aquesta. Ara ja estic decidit. En parlem.
Keep the Faith!
pdt: per cert, he assistit a unes sessions de LA ESCUELA MODERNA - és a dir, he visitat la web - i és impresionant. Ara ja m'estic baixant els fanzines en format paper i els penso enquadernar. Tenies raó. Els Amat en estat pur!
Els fanzines dels germans Amat valen la pena des de la primera paraula fins a l'última. És una sort compartir dèries amb ells.
Una peli antisemita i una burla del poble jueu com fan sempre els antisionistes germanets Coen. Sempre fan burla, com Woody Allen, del que és la causa.
David, darrerament estas posant coses poc sensibles a la causa, veig molta penya resentida i masses intelectuals d'origen jueu que renuncien a la seva identitat en nom del cosmopolitisme. Els Coen com Allen, com aquests escriptors que a vegades poses al blog, han optat per el cosmopolitisme com passava amb aquells que als anys quaranta i cinquanta van preferir fer les amèriques en comptes de recolzar l'estat d'Israel. Decebut estic. No sé si Hasbarat's ho veu com jo. Acabaras posant el Daniel Barenboim de bracet amb el Said? Vinga que la causa mereix el respecte que no li tenen els germanets Coen. Massa autoodi a la diàspora progre.
Entenc el que dius, Job, encara que jo no posaria en el mateix sac els germans Coen que el Woody Allen. No veig perquè no es poden tractar certs temes des de l'humor. Em recorda tota la polèmica que va aixecar Philip Roth al principi quan l'acusaven d'autoodi perquè a les seves novel·les hi apareixien personatges jueus que no seguien els cànons que alguns volien. Ell es defensava argumentant la normalitat que implica tractar de manera igual un personatge jueu que un que no ho sigui.
Però no pateixis, que el Barenboim i el Said no apareixeran mai per aquí. I de cap manera voldria que els meus comentaris semblin una condemna implícita al sionisme, que és una causa en què sempre creuré.
I moltes gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada