dissabte, 30 de gener del 2010

Harmonia Werckmeister

És l'hora de tancar, però a la taverna del poble aparten les taules. Han demanat a János que els ho torni a ensenyar. János hi accedeix: «tu seràs el Sol i vosaltres dos, la Terra i la Lluna». I comença la dansa. En altres mans, la situació podria ser còmica i prou, però Béla Tarr aconsegueix que ens hipnotitzi. A Werckmeister harmóniák cada escena és una poema en blanc i negre. La por, la pietat, la barbàrie, el poder, el misteri i la bogeria giren al nostre voltant durant cent quaranta-cinc minuts, talment com si fossin astres en rotació perfecta o les notes voluntàriament desafinades del piano de l’oncle Erszt. No és una pel·lícula fàcil de veure: té un ritme molt lent, i, com que ens han acostumat a la celeritat com a únic llenguatge possible per explicar històries en una pantalla, pot costar de seguir. Ara: recordo poques pel·lícules amb una càrrega lírica tan impressionant i amb una bellesa tan commovedora (la música sublim de Mihály Víg hi encaixa perfectament). Mentre l’anem veient, és probable (segurament inevitable) que en cerquem interpretacions al·legòriques, però Tarr no ens ho recomana. Per ell les pel·lícules són sempre quelcom de concret i només poden registrar coses reals. La realitat concreta, doncs, és que Werckmeister harmóniák és una obra d’art preciosa i trasbalsadora.

10 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... Sabies que està inspirada en un relat de László Krasznahorkai? El vaig descobrir quan l'Ed.Acantilado va publicar Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río, i justament ara em trobo per la meitat de Guerra y Guerra. Si no puc veure Werckmeister, si més no, buscaré Melancolía de la resistencia, el relat que la inspira...

David ha dit...

Ho sabia, però d'aquest autor no n'he llegit mai res. Me'l recomanes, no?

kweilan ha dit...

Hola!Buscaré també aquest llibre que diu l'Ariadna perquè ha de ser interessant. He fet un enllaç al teu bloc.

David ha dit...

De segur que si s'assembla a la pel·lícula ha de ser un llibre excepcional. Gràcies per l'enllaç. Una salutació.

Gemma ha dit...

Hola David,

Et passo un enllaç que explica com posar el enllaços als comentaris. Espero que et sigui útil.

Has d'escriure la formula tal qual, respectant els espais, les cometes i les barres...tot igual. On posa "URL" has de borrar només URL i deixar les " " a dins i poses la página que vols enllaçar.
Per exemple: "http://google.es", ara només has de tocar el que posa
nombre del enlace,esborres aixó i escrius es aquest espai el que vols que llegim, és el nom que sortirà per clickar. En aquest cas jo posaría: aquí tens el google.

Vinga que és molt fácil posar enllaços si no entens alguna cosa m'ho dius.

Bona nit.

Referent a la peli no l'he vist però sembla ser que és una joia.

David ha dit...

Moltíssimes gràcies, Gemma. T'ho agraeixo molt. Ara només cal que m'hi posi. Si no em surt ja t'ho diré.
I tu ho has dit: la pel·lícula, una joia.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ei mestre!
nova coincidència!
aquestes festes he adquirit el pack del Bella Tarr...
quina coreografia la d'aquesta dança metafisica!
Salut, bon cinema, modernisme i expansió!

David ha dit...

Doncs aquesta sí que és una bona coincidència. Salut.

Hasbarats ha dit...

La màgia dels il·lusionistes de barraca dura un instant i és pur engany: com els efectes especials i els muntatges vertiginosos de tantes pel·lícules. La màgia dels Artistes és lenta i sovint et deixa un somriure glaçat i molts deures per fer a casa. Tu tries! Aquesta, certament, és una seqüència inusualment lenta que explica moltes coses. "Quin és l'argument?" dirien els imbècils que decideixen què ens ha d'agradar i què es dignen deixar-nos veure,... Resposta : "el borratxo que rodola a l'inici et dóna mil voltes".

Aquesta seqüència ens mostra que som així, que patim les mateixes pors i les mateixes misèries i que compartim somnis i esperances. Cada personatge és un arquetip rodó i anònim, i quan el taverner va cap a la porta tots sabem que això ens ha passat. Un dia hi vam ser; o molts dies.

Temem, però, que la porta s'obri i aparegui algú incapaç d'entendre el què està passant. El què ens passa.

David ha dit...

Déu n'hi do, Hasbarat... quina habilitat que tens per expressar el que una escena com aquesta pot arribar a suggerir. Et felicito! Comparteixo absolutament tot el que en comentes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA