Pel que sembla, va anar així:
Divendres, 25 de setembre de 2009, a la secció de cultura d’un diari local (molt local) d’Antwerpen (Anvers), va aparèixer una notícia (un breu, en diuen), que, pel que sembla, ha passat totalment desapercebuda. La signava un misteriós L. J. Es veu que el dia abans, mentre era de genolls interpretant una cançó, Leonard Cohen, de setanta-cinc anys, es va començar a elevar. Ningú no se’n va adonar. Ni els músics ni el públic. Només ell ho va notar. Ben aviat va ser per sobre de l’estadi on feia dues hores que actuava. El públic eren formiguetes immòbils, a baix. A dalt, tot fosc i fred. Va tenir la sensació que si deixava de cantar, cauria i, per això, va tancar els ulls i va continuar. Talment com Simó el Mag, va estar a punt d’arribar al setè cel, i just quan ja els braços de Marianne o de Suzanne (això no està gaire clar) eren a punt d’abraçar-lo, va obrir els ulls i es va trobar a l’shtetl de Mendel Singer. Més tard se l’ha vist, també, sobrevolant el carrer Krochmalna, Drohobycz i Vitebsk. De fet, es veu que hi ha qui afirma que la figura masculina que abraça una noia a Amants sota la llum de la lluna és ell. La noia, en canvi, no se sap qui pot ser. També es diu que la cançó que fa, doncs, noranta-nou dies que canta és Hallelujah, però, pel que es veu, hi ha d'altres fonts que esmenten Take This Waltz i If It Be Your Will, nosaltres ens decantem per l'opció menys probable, o sigui Who By Fire.
No cal dir que el redactor fou acomiadat immediatament. Es veu que adorava Danilo Kiš.
Divendres, 25 de setembre de 2009, a la secció de cultura d’un diari local (molt local) d’Antwerpen (Anvers), va aparèixer una notícia (un breu, en diuen), que, pel que sembla, ha passat totalment desapercebuda. La signava un misteriós L. J. Es veu que el dia abans, mentre era de genolls interpretant una cançó, Leonard Cohen, de setanta-cinc anys, es va començar a elevar. Ningú no se’n va adonar. Ni els músics ni el públic. Només ell ho va notar. Ben aviat va ser per sobre de l’estadi on feia dues hores que actuava. El públic eren formiguetes immòbils, a baix. A dalt, tot fosc i fred. Va tenir la sensació que si deixava de cantar, cauria i, per això, va tancar els ulls i va continuar. Talment com Simó el Mag, va estar a punt d’arribar al setè cel, i just quan ja els braços de Marianne o de Suzanne (això no està gaire clar) eren a punt d’abraçar-lo, va obrir els ulls i es va trobar a l’shtetl de Mendel Singer. Més tard se l’ha vist, també, sobrevolant el carrer Krochmalna, Drohobycz i Vitebsk. De fet, es veu que hi ha qui afirma que la figura masculina que abraça una noia a Amants sota la llum de la lluna és ell. La noia, en canvi, no se sap qui pot ser. També es diu que la cançó que fa, doncs, noranta-nou dies que canta és Hallelujah, però, pel que es veu, hi ha d'altres fonts que esmenten Take This Waltz i If It Be Your Will, nosaltres ens decantem per l'opció menys probable, o sigui Who By Fire.
No cal dir que el redactor fou acomiadat immediatament. Es veu que adorava Danilo Kiš.
.jpg)
2 comentaris:
Uf! Reprimint les efusions líriques, diria que aquest còctel només el pot pair un sant bevedor atès per les Sisters of Mercy. Per molts anys! No puc continuar perquè m'estic elevant i no arribo al tecllll
Un post excessiu (de tant en tant) no fa mal. Sisters Of Mercy! La meva preferida d'en Cohen!
Publica un comentari a l'entrada