dimarts, 12 d’octubre de 2010

El post més previsible del món (plou)

6 comentaris:

Hasbarats ha dit...

No la coneixia aquesta cançó dels Beatles, no recordo haver-la sentit mai, i mira que sóc de l'època!

David ha dit...

És la cara B del single Paperback Writer, del 1966. Certament no és de les més conegudes dels Beatles, però és una meravella de cançó.

GLÒRIA ha dit...

A mi, el so Beatle, em resulta una mica rampoina d'un passat. Com aquell qui diu vaig saltar d'ells i els seus coetanis a la música clàssica. He sabut conservar el reconeixement d'una bella cançó però, els clàssics m'han fet trobar pobresa en músiques que havia arribat a considerar el top dels tops.
De totes maneres, david, tot i que el post és molt adequat, jo he sentit més el vent que la pluja. Des del pis on visc els xiulets éren quasi paorosos.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

i tant que s'escau, dies de pluja i...rain!!!! a tota vela amb un acord inicial de rickenbaker i la resta...bufar i fer ampolles. magistral!

David ha dit...

A mi em sembla que m'ha passat a l'inrevés, Glòria. No menystinc els clàssics (seria estúpid si ho fes), però, en general, connecto més amb el bon soul, blues o pop. Potser algun dia la cosa canviarà, però de moment és així.
I no he parlat del vent perquè em costava trobar alguna cançó que m'agrades (que no fos "Blowin' in the Wind") amb la paraula "wind" al títol (i mira que n'hi ha de cançons que parlen del vent...)

Comptava amb la teva aprovació, Àngel. La Rickenbacker ha estat decisiva.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

la rick sempre per sota, mestre!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA