La revelació que sent Gabriel Conroy al final del relat Els morts de James Joyce ha passat a la història de les epifanies. Fa tota la sensació que el pobre home mai més no va tornar a ser el mateix. Doncs l’altre dia en vaig tenir una de semblant, d’epifania. Estava traduint al castellà una ressenya meva d’un llibre imprescindible quan, de sobte, ho vaig veure tot molt clar. Decidit. De debò. Hi haurà un dia que la revista catalana de cultura El funàmbul (de moment no en sé gaire cosa més) es podrà llegir i, si es vol, adquirir per un preu molt raonable. El més probable és que la materialització d’aquesta epifania tan simpàtica em farà perdre bous i esquelles, però ja he preparat el cable i la perxa i, de moment, assajo pel balcó de casa.
Per cert, la ressenya han tingut l’amabilitat de publicar-me-la a Raíces, una de les millors revistes culturals que es fan a Espanya.
.jpg)
24 comentaris:
No sé si ho he comprés bé. Estàs dient que vols crear i llançar una revista cultural?
Sí, és ben bé això. I en català! Costarà, ja ho sé...
Ningú no fa una revista cultural per guanyar diners, o sigui que calen molta il·lusió i ganes. Sort!
David:
1) Anim amb el teu projecte!
2) No he llegit l'obra de Joyce però vaig veure la pel·lícula de John Huston i el final és corprenedor.
3) He llegit que s'ha mort el protagonista d'"El enigma de Gaspar Hauser".
David,
Jo també t'animo de tot cor a fer una revista en català. M'agradarà estar informada del curs que va seguint un projecte tan encomiable.
"Els morts": Anomenar-la és recordar-me el preciós relat de Joyce i la pel·licula de John Huston. Sovint escolto la canço que porta tan records a Greta: La donzella d'Aushgrim. Una delícia cèltica.
Enhorabona per la publicació a "Raíces"!
Que tinguis molta sort. I, si pot ser, fes servir una xarxa per assajar, no fos cas que et trenquessis el coll. Ànim!
Gràcies, Allau. Tens tota la raó, depèn de com es miri sembla que la faci per perdre-hi diners. Sort que els diners no ho són tot.
Moltes gràcies pels tres apunts, Ricard. En Huston va fer una obra mestra amb Els morts de Joyce.
Moltes gràcies, Glòria. Ja t'aniré informant. D'Els morts només sé que és un relat que per molts cops que el llegeixi, mai em cansa i sempre em deixa admirat de la mestria d'en Joyce. No he sentit mai la cançó, ara que ho dius, l'hauré de cercar!
Moltes gràcies, Brian. Sí, tens raó, em caldrà una bona xarxa... ja m'estic marejant...
David te envio todo mi apoyo y ánimo para tu proyecto; seguro que te va a salir genial aunque sea difícil.
T'ho agraeixo molt, Madison. Provaré que surti tan bé com sigui possible.
Ei, gracies per la visita i per mostrar-me el teu blog. Per descomptat, moltíssima sort amb la nova revista. Suposo que ens mantindràs informats des d'aquí!
Gràcies a tu, Sònia. Ahir vaig el trobar el teu blog i em va agradar molt. Això de poder llegir sobre bona literatura és un luxe (i si és eslava encara més).
Sí, aniré informant de com madura la cosa.
Enhorabona per la decisió, crec que aquesta és més del 50% de l'èxit del projecte, cal fer les coses amb passió i només buscant enriquir les nostres vides, ja sigui una publicació o saltar amb o sense xarxa.
Sort i un abraç
Gràcies, Chals. De passió, en sobra; tant de bo surti tot bé. Salut!
... Et llegiré a Raíces i prenc bona nota del llibre, mentre espero aquest dia on les ressenyes es publicaran sense necessitat de traduir en El funàmbul (m'agrada molt el nom i el que implica). Ens aniràs tenint al dia, oi? Endavant i ànims...
caram! ets un pou de delicadeses de format petit, com sempre, prenem nota des del Maresme.
Ostres David, ja dic jo que tens talent, el teu blog és una mostra. Endavant, aquí tens un immens pulsim de suport! Admirable. Endavant!
Gràcies, Àngel. Una abraçada des del Baix Llobregat.
Molt agraït Gemma.
Perdona, Ariadna, que no t'havia respost! Moltes gràcies pels ànims! Un dels objectius és no haver de traduir a cap altre idioma que no sigui el meu, sí. Bé, el nom m'agrada perquè em sembla que representa prou bé el que significa un projecte com aquest. Salutacions!
Això és més que una gran notícia. I una amenaça apassionada! El nom em sembla perfecte. Et seguirem amb atenció i il·lusió (i ens morirem de ganes d'arribar a col·laborar-hi).
Doncs mira, ara que ho dius, de col·laboracions en necessitaré unes quantes i com que tinc la immensa sort que els qui visiteu aquest blog teniu molta gràcia escrivint, en parlarem.
Ara, però, de moment, em preocupa més tota la paperassa legal i tots els tràmits que cal fer per oficialitzar la cosa.
Bona tarda,
acabo de descobrir el teu blog (gràcies a un comentari que vas deixar al de La Brigada) i pel que he tingut temps de veure, em sembla que m'ho passaré molt bé remenant-lo!
Celebro intensament la teva idea funambulista i t'animo a tirar-la endavant: una bona revista cultural és el que més falta ens fa, avui dia. Vaig col·laborar una mica a la revista Benzina (que en la seva primera època va ser un intent tristament fallit de fer una revista cultural en català; ara ja no la segueixo) i si mai t'interessa et podria fer arribar quatre reflexions sobre per què no va acabar de funcionar (a parer meu, és clar).
Per últim, i amb una mica de vergonya, et convido a passar pel meu blog (lamaquinadeferllibres.blogspot.com) si tens una estona i et ve de gust. Tracta de traduccions al català (sóc traductor) i d'altres temes relacionats amb el món del llibre. De moment tot just comença, però espero que creixi de pressa.
Ferran
Ah, i també sóc un més dels que sempre queden corpresos al final de The Dead...
Bona tarda, Ferran, benvingut i moltes gràcies pel que dius d'aquest blog.
M'interessa moltíssim tot el que em puguis dir sobre la teva experiència a Benzina. (De fet, la meva idea no té gaire a veure amb el que s'hi pot trobar en aquesta publicació.)
Ara mateix passo pel teu blog, que segur que està molt bé.
Salutacions!
Sí, suposo que m'he precipitat, perquè de fet només dius que serà una "revista catalana de cultura"... Però vaja, tinc tantes ganes que n'hi hagi de noves que de seguida m'accelero. Sigui com sigui, quan tingui un forat t'envio un correu amb les quatre idees que tenia al cap.
Salut!
No, no t'has precipitat; és que la meva descripció de la revista no és gaire detallada. Moltes gràcies, t'ho agraeixo molt.
Publica un comentari a l'entrada