dimecres, 6 d’octubre de 2010

La rosella

Kees van Dongen. Le Coquelicot (1919).

13 comentaris:

Miraculosa Miró ha dit...

Genia! Me l'apunto. Demà el faig servir a classe.

novesflors ha dit...

Ja el coneixia, aquest quadre i he de dir que m'encanta. La grandiositat dels ulls, l'expressió de la mirada, el roig... no sé ben bé per què però m'agrada moltíssim.

unatrobadora ha dit...

Magnífic aquest quadre del fauve irreverent...! Quatre traços, enorme expressivitat.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

tens una sorpresa al meu blog...

David ha dit...

M'alegro que t'agradi, Miraculosa. I, si em permets, de què fas classe?

És captivador, Novesflors, tens raó. És difícil d'explicar.

Igual que un dia parlava dels escriptors txecs, aviat hauré de parlar dels pintors holandesos. Benvinguda, trobadora!

L'acabo de veure, Àngel!!! The Byrds per quadruplicat! Quin grup! Moltes gràcies!

Miraculosa Miró ha dit...

He triomfat a la classe i al facebook!

Faig classe de català i de castellà, per a estrangers i per a gent del país, adolescents (a partir de 18 anys!) i adults. Una "Escola d'adults", en coneixes cap?

David ha dit...

M'alegro que els hagi agradat!
Jo havia treballat al Consorci de normalització lingüística fent classes, també. Sí, conec algunes escoles d'adults.
Clar, els quadres són una font inesgotable d'adjectius, oi?

GLÒRIA ha dit...

No sé si coneixia aquest quadre. M'ha resultat alhora desconegut i familiar però, per descomptat, deliciós.
Ja veus, una imatge i a continuació, una descàrrega de sensacions.
Gràcies, doncs, David!

David ha dit...

Una mena de dejà vu pictòric, no? Gràcies a tu, Glòria!

GEMMA ha dit...

Doncs no coneixia aquest artista ni la seva obra, atrau la meva mirada, el viu contrast del vermell és impactant així com els grans ulls. Em transmet elegància i certa prudència per l'expressió del seu rostre. M'agrada, gràcies per fer-me-la conéixer. Bon cap de setmana, David!

David ha dit...

Gràcies a tu pel teu magnífic comentari, Gemma! Bon cap de setmana!

Mireia ha dit...

El coneixia, però no hauria sabut pas dir de qui és. Em transmet inquietud i confiança, una conjunció estranya, oi?

David ha dit...

Tens raó que té un punt inquietant, tot plegat. Bé, aquesta és la gràcia de les grans obres, oi, que no se sap mai gaire bé per on agafar-les. Salutacions, Mireia!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA