El nen es mira el senyor bigotut ―el pare ja l'ha avisat que el senyor bigotut beu molt i que això explica el tuf d'alcohol que l'acompanya― i, després de donar-li la mà amb cortesia, li diu: «No he llegit cap dels seus llibres. El pare diu que puc llegir el que vulgui perquè el que no entengui no em perjudicarà. Però que pot ser que llegeixi un llibre important i que no l'entengui i ja no el torni a agafar mai més perquè diré "ja l'he llegit". O sigui que el que no hagi entès, em perjudicarà.»
L'amic bigotut del pare somriu.
És París. 1937. El nen es diu Dan, el pare és Soma Morgenstern i el senyor bigotut que s'esforça per semblar sobri, Joseph Roth.
L'amic bigotut del pare somriu.
És París. 1937. El nen es diu Dan, el pare és Soma Morgenstern i el senyor bigotut que s'esforça per semblar sobri, Joseph Roth.
.jpg)
12 comentaris:
Quina tristesa. Què feliç que era abans de llegir aquest apunt i només tenia el record brillant d'haver volat amb les Cròniques berlineses i El viatge a Rússia i pensava que joseph roth era un home sense bigoti i sense tuf.
Costa imaginar una vida més difícil que a l’Europa del 1937. Potser a la del 41.
M’agrada trobar altres lectors a qui els agradi tant els escriptors centreuropeus.
Tinc ganes de llegir La tela de araña.
Jo vaig molt endarrerida d'escriptors centreeuropeus i això que els tinc molt presents. Potser és perquè els haig de llegir. A Joseph Roth, tan prestigiós, gairebé no li he llegit res. I sempre penso en Wedekind, Von Kleist, Schnitzler que no he llegit i,tanmateix, em tenen fascinada i intentant fer-los un lloc en el meu temps de llibres que jo voldria que fos tot el temps del món.
Una forma original de parlar-nos de Roth, benvolgut david. Gràcies.
Ara em sap greu, Marta. D'acord que amb aquest apunt en Roth no surt gaire ben parat, però és que, sobretot al final del seus dies, el pobre home no podia parar de beure. No sabrem mai si sense alcohol en Roth hauria estat tan bon escriptor. Ell creia que no, però, és clar, no era objectiu.
L'imperi austrohongarès ha estat una de les zones més prolífiques pel que fa a grans escriptors en tota la història, oi, Missatger? La tela de araña no l'he llegida, també la tinc pendent. Salutacions!
..."intentant fer-los un lloc en el meu temps de llibres que jo voldria que fos tot el temps del món"... No saps com coincideixo amb tu, Glòria! Que curts que se'm fan els dies!
Bellíssim passatge, punyent veritat: "El que no hagi entès, em perjudicarà".
El consell de Soma Morgenstern al seu fill em sembla molt intel·ligent. Això no vol dir, és clar, que s'hagi de martiritzar els adolescents amb lectures pensades exclusivament per a ells.
Molt ben vist, sovint hi ha un parany terrible en això de "ja l'he llegit". Ens impedeix tornar-hi i descobrir que el llibre no era com el recordàvem, que deia moltes més coses i més boniques. I això val, diria, per molts llibres que no hem entès, però també per alguns que sí que vam entendre i que queden llunyans...
Jo sé, que hi ha molts llibres que m'els hauria de tornar a llegir, doncs un llibre té més d'una lectura, i sovint del seu primer restreig en resulten llacunes. Però no només els llibres, també les pel.lícules, les exposicions...
El primer encontre és de ritme expectant, el segon em suposa una lectura i comprensió molt més completa, i alhora reafirmant.
Ei david, per cert, com et va la teva recent paternitat?
Salutacions.
Sí, Ferran, en Morgenstern ho expressa perfectament bé. Tot rellegint llibres ens adonem de com varia la nostra manera d'acostar-nos-hi. No haver-los entès (es pot entendre mai del tot un llibre? suposo que només quan és dolent), hauria de ser un estímul per tornar-hi.
Mira, en això no hi havia pensat, però tens tota la raó, Gemma: podem dir el mateix sobre qualsevol manifestació artística.
La paternitat va molt bé, Gemma, moltes gràcies per preguntar. Ens ha sortit un nen molt tranquil i pacífic (de moment) i estem (encara) en una altra dimensió. Tot just ha fet tres mesos i sembla que l'hàgim tingut tota la vida.
Salutacions, Gemma.
David, gràcies per l'apunt com sempre. Tot el que pugui aprendre m'agrada (encara que allò que aprengui m'entristeixi com en aquest cas). Pobre Joseph! I quines ganes de llegir-lo més
Sempre és bon moment per llegir en Roth, oi, Marta. La seva vida no va ser gaire alegre.
Quina raó!
Publica un comentari a l'entrada